Espanya encara tremola davant l'advertiment que ha fet José Montilla al Tribunal Constitucional en cas que l'Estatut experimenti una nova retallada. Montilla ha dit que "Catalunya, amb el seu president i el seu govern al capdavant, no acceptarà una menysvaloració política de l'Estatut". Fins i tot ha afegit que no admetrà "dilacions injustificades del govern d'Espanya en aquest procés". Realment és per posar-se a tremolar, peró no de por sinó de riure. Qui pot tenir por d'un poble que s'ha deixat enredar com un babau per Rodríguez Zapatero, que ha subordinat la voluntat del seu Parlament a la voluntat d'un altre Parlament i que s'ha lliurat mansívol a la riota d'un nacionalista espanyol com Alfonso Guerra?

L'advertiment de Montilla no és més que això: un acudit. És un acudit que el delegat del PSOE a Catalunya digui que s'enfrontarà amb ell mateix i és un acudit, també, que el PSC insinuï que es rebel·larà contra la retallada de l'Estatut, quan va ser precisament aquest partit qui no va trigar ni deu minuts a presentar esmenes al text aprovat el 30 de setembre de 2005 i qui posteriorment, des de Madrid, va laminar-ne el galdós articulat. L'estratègia tenia quatre estacions i el PSC les ha seguides totes: una, acceptar l'exigència d'ERC de redactar un nou Estatut; dues, rebaixar a Madrid les propostes d'autogovern aprovades a Catalunya; tres, deixar que el ribot de Guerra li fes la feina bruta; i quatre, esperar que el Tribunal Constitucional assumís la responsabilitat final de la retallada. Així, quan arribi el moment, serà el Partit Popular, no pas el Partit Socialista, el culpable que l'Estatut de Catalunya -un Estatut que, repetim-ho, el PSC no hauria promogut mai si hagués pogut governar sense ERC- es converteixi en un calc de l'Estatut de la Comunitat murciana i en un text profundament ofensiu per a la intel·ligència i la dignitat dels catalans.

Dintre d'uns mesos, per tant, és molt probable que el Tribunal Constitucional, amb el seu dictamen, culmini aquest frau històric al poble de Catalunya; però l'engany de tan immens treball de prestidigitació no s'haurà produït, com ens faran creure, en aquesta estació final, sinó en totes aquelles en què l'Estatut s'ha vist obligat a aturar-se abans d'arribar-hi.

El Singular Digital , 17/4/2007