Realment esplèndida aquesta segona pel·lícula de Robert De Niro com a director. Tot en ella és exquisit llevat de la interpretació excessivament hieràtica de Matt Damon, que no deixa que l'espectador s'acosti al terrible drama interior que viu el seu personatge com a membre fundador de la CIA. Estem parlant d'un home -Edward Wilson, es diu- profundament paranoic i deshumanitzat, una mena de monstre amb una personalitat tenebrosa i glacial, que ha venut la seva ànima per amor al seu país i que no dubta a destruir tots aquells que posen en perill la hipotètica seguretat nacional. El buen pastor té seqüències magistrals, com per exemple la que recull la relació sexual entre el protagonista i la traductora d'alemany, que finalment esdevé espia russa, o moments excel·lents com el de l'obertura de la carta en què el pare suïcidat confessa la seva traïció. La traïció, certament, és inherent a la condició humana, però Wilson, que és un sectari, no tindrà febleses, encara que això l'obligui a destruir la vida del seu fill.