No fa gaire, en dates properes a la diada de Sant Jordi, vaig tenir una curiosa conversa amb una amiga, una dona d'uns 35 anys. Em va confessar que no acostumava a comprar llibres, que quan l'interessava algun en concret el demanava a la Biblioteca o li deixaven els amics.

--I no en compres mai cap? -li vaig preguntar.
--No -em va dir-, són molt cars. Et gastes 15 euros en un llibre i només et dura una setmana. I després què en fas, d'aquell llibre? És una cosa inútil.
--Dona -vaig contestar-li-, un bon llibre és per a sempre. Pots fer-hi anotacions, subratllar-lo, consultar-lo quan et vingui de gust, recrear-te amb la relectura d'algun paràgraf, reflexionar-hi o, senzillament, si t'ha agradat molt, gaudir l'agradable sensació de tenir-lo a les mans.
--No res -va dir-. A més, els llibres ocupen espai, i si és un llibre petit, un llibre curt, no et surt a compte perquè igualment et costa 15 euros i l'acabes de seguida. El que passa -va continuar- és que tu ets un romàntic, i jo no tinc ni temps per a romanticismes ni espai per als llibres. Prefereixo anar al cinema.

"Quina llàstima", vaig pensar. Sí, quina llàstima, perquè, a banda que les estadístiques indiquen que hi ha molts catalans que pensen el mateix, em sembla glacial la relació que aquesta persona manté amb els llibres. No trobo correcte mesurar el valor d'un llibre en funció de la relació entre el seu preu de venda i el nombre de pàgines. D'acord amb aquest criteri, els qui pensen així no haurien d'anar mai al cinema. O no és cert que, proporcionalment, resulta molt més car anar a veure una pel·lícula que llegir un llibre? Com és possible que algú que diu que no llegeix, "perquè un llibre costa 15 euros i només dura una setmana", vagi al cinema a veure una pel·lícula que en costa 6 i només dura noranta minuts? No li surt molt més car, això, proporcionalment? Quedi clar, per altra banda, que el cinema és un art meravellós i perfectament compatible amb la lectura. No hi ha res que impedeixi l'alternança entre cinema i literatura. Altrament, hauríem de crear incompatibilitats absurdes entre cinema i teatre, per exemple, o entre teatre i dansa, o entre dansa i concerts, o entre concerts i recitals de cançó...

Decididament és un error valorar un llibre pel nombre de pàgines que conté. Sobretot tenint en compte el que pensava Quevedo sobre el tema. Deia Quevedo que hi ha llibres curts que, per entendre'ls com es mereixen, cal una vida molt llarga.

El Singular Digital , 24/4/2007