"Per als patriotes catalans, la sobirania de Catalunya és un ideal concret i precís. Vol dir Catalunya mestressa de casa seva, amb Constitució pròpia, amb poders legislatiu, executiu i judicial propis, amb el català com a llengua oficial. Aquesta és la voluntat dels catalans. Aquest és el problema real de Catalunya. I serà sempre inútil que vulguin defugir-lo els sofistes i els retòrics, portant a les frívoles planes periodístiques i a l'atmosfera tèrbola del Parlament aqueixa fantasma fonedissa que és la idea abstracta de la sobirania. [...] Un poder és sobirà quan, dins l'esfera de les seves atribucions, no reconeix cap altre poder damunt seu. Si hi ha un altre poder més alt que pugui intervenir en l'exercici d'aquelles atribucions; si les resolucions que prengui, per compte d'ésser fermes i definitives, poden ésser objecte d'apel·lació i modificació, aleshores minva la intensitat de la sobirania. Millor dit: la sobirania desapareix, deixa d'ésser sobirania per a esdevenir subordinació, dependència."

Antoni Rovira i Virgili, periodista, polític i historiador (1882-1949)