"No es tracta de reivindicar la unitat de la llengua que els valencians compartim amb els habitants del Principat de Catalunya i les Illes Balears. No, no es tracta només d'això, ni tan sols de reiterar l'afirmació que la llengua comuna és universalment coneguda com a llengua catalana. Tot això està molt bé, i ho diuen i ho repeteixen les universitats, els filòlegs, els intel·lectuals, la gent que respecta i acata les decisions científiques com a tals, sense ingerències polítiques. Però no és prou. Si no aconseguim que els textos legals, a tots els nivells, reconeguen, des d'un punt de vista oficial, aquesta unitat de la llengua, tots els nostres esforços normalitzadors, tota la nostra voluntat de defensa d'una normativa i d'un organisme que la dicte i la fixe, seran estèrils; perquè sempre trobarem el mateix entrebanc en l'aspecte legal: que cap escrit oficial, que cap llei ni decret no deixa clar, des del punt de vista jurídic, que allò que els textos legals anomenen 'valencià' és la mateixa llengua que allò que uns altres textos legals anomenen 'llengua catalana'. Sense aquest reconeixement legal, ja ho sabeu per trista experiència, sempre ensopeguem amb la mateixa pedra."

Enric Valor, gramàtic i escriptor (1991-2000)
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes