Força correcta aquesta nova biografia d'Édith Piaf i també més completa que les dues anteriors -Una veu anomenada Édith Piaf i Édith i Marcel- que se centraven en els primers anys de la seva carrera, la primera, i en la relació que va mantenir amb el boxador Marcel Cerdan, la segona. La vida en rosa aprofundeix més en la sordidesa de la seva infantesa -cosa que és vital per comprendre la tempesta emocional en què es va convertir la seva vida- així com en les causes que la van dur a una mort prematura. Édith Piaf, certament, va tenir molts amants -Marlon Brando, Yves Montand, Charles Aznavour, Gilbert Bécaud, Serge Reggiani, Georges Moustaki, Eddie Constantine, Théo Sarapo...-, però tots van ser fugissers. Cap d'ells va tenir la força de Cerdan ni va deixar en ella una empremta tan inesborrable. Malauradament, Cerdan va morir en accident d'aviació i ella, enfonsada, es va lliurar a l'alcohol i als tranquil·litzants. La mort li va arribar abans de fer 50 anys, però n'aparentava 70. El film, per sort, ha respectat la seva veu meravellosa, una veu que és patrimoni de la humanitat.