Crec que ha arribat l'hora del canvi a l'Ajuntament de Barcelona. Hi ha raons objectives per fer-l'ho, però cap d'elles té tanta força com la que el PSC va adduir per fer fora CiU del govern de Catalunya. L'argument socialista del 2003 –força raonable, per cert- va ser que no és gens sa que una mateixa força política romangui 23 anys en el poder. El poder, ja ho sabem, tendeix a perpetuar-se i aquesta perpetuïtat és incompatible amb la virtut. Però, aleshores, si, per higiene democràtica, 23 anys són un excés inadmissible, què n'hem de dir de 28? 28 anys, per altra banda, que difícilment haurien estat possibles sense el recurs d'una praxi política èticament reprovable com ho és l'abandonament de l'alcaldia a mitja legislatura per posar-hi un delfí que, en arribar les eleccions, sigui vist per la societat no pas com un aspirant a alcalde, sinó com un alcalde que revalida el seu càrrec.

Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu són mestres en l'art d'aquesta prestidigitació feudal. El PSC, temorenc de batre's en igualtat de condicions amb els altres partits, ha instituït una trampa legal que permet que els seus alcaldables se situïn sempre en el primer lloc de la graella de sortida i a una distància mediàtica de la resta. I els altres per què no ho fan?, preguntarà algú. Doncs perquè no tothom utilitza la legalitat com a coartada per justificar la manca d'ètica. La legalitat és el recurs retòric dels qui, mancats d'arguments ètics, necessiten ocultar la seva ideologia per mitjà de la força. No importa que legalitat i justícia no siguin sinònims, la imposició d'un model polític que perpetuï els privilegis del legalista bé s'ho val. Jordi Hereu, per exemple, és un hispanoaddicte. Però és massa murri o massa covard per reconèixer-ho públicament, per això ens vol convèncer que és la legalitat, no pas l'addicció, allò que el fa sentir-se "orgullós" de penjar la bandera espanyola al castell de Montjuïc quan, en realitat, no concep la vida sense ella. "La realitat és la que és, per injusta que sigui,", diuen sempre els absolutistes, però mai no afegeixen fins a quin punt estan encantats amb aquesta realitat.

Doncs bé, per higiene democràtica, el PSC ha de ser rellevat de l'Ajuntament de Barcelona. Ara és l'hora d'assajar un govern municipal catalanocèntric –CiU-ERC- que sigui el preàmbul d'una unió entre dues forces destinades a entendre's pel bé del país. Llevat, és clar, que l'excusa del sentiment de pertinença a una classe determinada passi per davant dels drets del país. Hi ha actitud més conservadora que perpetuar-se trenta anys en el poder?

El Singular Digital , 8/5/2007