Aquesta obra, escrita per Víctor Alexandre i dirigida per Pere Planella, narra uns fets reals ocorreguts a Catalunya l'any 2004 i protagonitzats per Èric Bertran, un nen de catorze anys que va enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant que etiquetés els seus productes en català. Sis dies després, trenta guàrdies civils vinguts expressament de Madrid van irrompre a casa seva acusant-lo de terrorisme. L'obra recull, també, les amenaces de mort d'un grup feixista, les tensions familiars, els atacs d’angoixa i el rebuig de mestres i alumnes de l'institut, així com els al·lucinants interrogatoris de la fiscal i de la psicòloga de l’Audiència Nacional espanyola. Es tracta, en definitiva, d'una tragicomèdia amb elements de docudrama i altes dosis d'humor i d'ironia que aborda temes inèdits fins ara en la història del teatre català, com la normalització de la llengua, l'etiquetatge, els Països Catalans, el dret a l'autodeterminació i la independència. Un dels aspectes que l'han convertida en una obra polèmica ha estat la seva desacomplexada catalanitat i el fet de ser una sàtira corrosiva dels símbols nacionals espanyols entre els quals la Constitució, la Corona, la bandera, la "selección", el poder judicial, la Guàrdia Civil, l'Audiència Nacional i la unitat d'Espanya.
