Deia Tàcit que no s'ha de fer ús de l'autoritat quan es pot actuar d'acord amb la llei. I la llei, en el nostre ordenament jurídic, deixa ben clara la presumpció d'innocència. Doncs bé, Joan Saura i Joan Boada, conseller i director general d'Interior, respectivament, van pensar que l'ús de la primera, encara que es transformés en abús, els seria més útil electoralment que no pas la segona. Sabien que la Guàrdia Civil ja havia investigat Núria Pòrtulas i n'havia desestimat la detenció davant la falta de proves, però, tot i això -o precisament per això- van decidir que els Mossos d'Esquadra -i de retruc ICV- podien anotar-se un punt si aconseguien demostrar l'indemostrable: que Núria Pòrtulas sigui una terrorista. Per això, quan el jutge els va dir que no podia empresonar ningú basant-se en conjectures i supòsits, els Mossos -en el millor estil del fabricant de provesJuan Fernando López Aguilar- van insistir que ja trobarien les proves. Però aviat farà quatre mesos que la Núria és en presó preventiva -sí, preventiva- i les proves no apareixen.

L'únic que apareix són filtracions a la premsa per contrarestar l'aversió creixent que, en dates electorals, s'ha creat contra ICV, el partit que, en paraules del seu alcaldable per Figueres, Richard Elelman, diu que "considerem la Llei Antiterrorista una llei feixista i antidemocràtica que anul·la la presumpció d'innocència", però que, això no obstant, l'aplica amb la mateixa brutalitat d'Ángel Acebes. I és que ICV ha trobat un gran aliat en el PP. De fet, fan el mateix discurs. Boada, sense enrojolar-se, diu: "Vés a saber què hi tenia aquella noia, allà"; i Joan Rafael Paulo, del PP, afirma que no s'ha de "donar protagonisme a certes persones que, si no són delinqüents, cap, com a mínim, la possibilitat que ho siguin" (!). Poden dos polítics arribar a aquest grau de baixesa moral? Ja hem vist que sí. El primer, amb el suport de Saura, intenta amagar el seu fracàs; el segon, amb el suport de l'ideari franquista, intenta criminalitzar el pensament.

El més greu de Saura i Boada és que, atrapats en el seu error, en lloc de tenir la dignitat de reconèixer-lo, es dediquen a menysprear la família de la Núria. El comportament de Saura no constitueix cap sorpresa, ja va mostrar les seves misèries en l'anomenat cas Carod, però el de Boada, com a peça clau de tot l'afer, és d'una indignitat sols comparable al seu cinisme. Només la dimissió li retornaria, si no la credibilitat, sí, com a mínim, la dignitat. Però això no succeirà perquè si una cosa caracteritza el cínic és que mai no demana perdó.

El Singular Digital , 22/5/2007