Es nota l'influx de Woody Allen en aquest film sobre les relacions entre homes i dones, sobretot pel que fa a algun dels seus temes recurrents. Però una cosa és l'influx i una altra el talent, i aquí hi ha més influx que talent. De fet, el parentiu real amb Allen no va més enllà de certes situacions i del detall que el director, Bart Freundlich –marit de Julianne Moore-, és també l'autor del guió. La resta és fum, començant per l'inexpressiu David Duchovny i les gracietes de Billy Crudup. Només Julianne Moore i Maggie Gyllenhaal aporten alguna cosa, però el material amb què treballen és tan pobre que difícilment poden brillar. En aquest sentit, sap greu veure una actriu tan deliciosa com Ellen Barkin fent el ridícul en dues escenes patètiques. Està bé parlar de la immaduresa dels adults, de la dificultat de sentir atracció física per la mateixa persona al llarg dels anys i del desig d'establir relacions sexuals amb tercers, però és un càstig per a l'espectador que Freundlich no aconsegueixi en dues hores allò que Woody Allen sap resumir en un parell de frases.