En primer lloc, cal felicitar Lluís Recoder i Convergència i Unió per l'amplíssima victòria obtinguda en aquestes eleccions municipals. Han passat de 10 a 14 regidors i han assolit la majoria absoluta, cosa que els deixa les mans lliures per governar sols. És un èxit que, no per esperat, té menys valor. I dic esperat, perquè suposo que no ha constituït cap sorpresa per a ningú el triomf de CiU a Sant Cugat. Una altra cosa és, és clar, l'espectacularitat de l'increment, fins al punt de marcar una distància de 10 regidors amb relació al seu adversari més immediat.

Lluís Recoder, amb les seves formes amables i mesurades i amb una capacitat extraordinària per no entrar en el cos a cos del debat quotidià, s'ha convertit en un alcalde gairebé imbatible que només la política nacional podria apartar del consistori. Cosa, per cert, força probable a mitjà termini, si tenim en compte que pot esdevenir el candidat de CiU a la presidència de la Generalitat si Artur Mas pateix un nou fracàs electoral. Però hi ha altres elements que han afavorit la victòria esclatant de CiU a Sant Cugat, més enllà del carisma de Recoder i del fet que Raül Grangé, el candidat d'ERC, fos un rostre nou en la política local, i un d'ells és el càstig que molts votants han infligit als republicans per haver lliurat la presidència del país al delegat del PSOE a Catalunya. Amb CiU no hi havia horitzons nacionals, només allò tan pusil·lànime de "anar passant", però hi havia una certa consciència nacional. Ara, amb el poder absolut del PSC a totes les institucions, hem convertit Catalunya en quatre províncies espanyoles governades des de Madrid.

ERC faria bé de prendre nota del vot jove que ha perdut –un dels seus millors actius- en benefici de la CUP. No n'hi ha prou de parlar d'independentisme, cal també no lliurar el país a l'espanyolisme.

Diari de Sant Cugat , 1/6/2007