El que ha succeït al País Basc en aquestes passades eleccions ha estat realment escandalós. Només un Estat amb un gran dèficit de cultura democràtica hauria anat tan lluny en la discriminació d'un partit polític com ha fet l'Estat espanyol amb Acció Nacionalista Basca. Resulta inconcebible que una societat que s'autodefineix com un Estat de dret pugui ni tan sols tenir la pensada d'il·legalitzar una formació política en funció de quines siguin les persones que recomanin votar-la. Quin patètic contuberni de ments obtuses pot arribar a prendre una decisió d'aquesta mena? Sí, ja sabem que el pretext oficial per justificar aital decisió és que va ser Batasuna qui va demanar el vot per a ANB. Però, i què? No pot tenir opinió, Batasuna? També és delicte opinar? A més, no havíem quedat que Batasuna ha estat il·legalitzada i que, per tant, no existeix? A què treu cap tanta por davant una cosa inexistent? Són moltes preguntes, certament, però encara podríem afegir-hi alguna més. Per exemple, què passaria si Batasuna demanés un dia el vot per al Partit Popular o per al Partit Socialista? Serien també il·legalitzats, aquests partits? Algú respondrà que no per la senzilla raó que aquests partits, a diferència de Batasuna, han condemnat la violència. Però tampoc aquesta argúcia és vàlida, atès que no estem parlant de Batasuna, sinó d'ANB, i ANB sí que l'ha condemnada. És més, va ser Pernando Barrena qui va demanar el vot per a ANB; i Pernando Barrena, com ho demostra la llibertat de què gaudeix, no és una persona il·legal ni ha comès cap acte terrorista. Com s'explica, aleshores, que es vegi privat del seu dret a opinar i a demanar el vot per a qui li plagui?

Doncs s'explica perquè la voluntat política d'acabar amb la violència és inferior a la voluntat de mantenir la unitat d'Espanya. La unitat d'Espanya -que com tota persona culta sap va començar amb el Big Bang- és matèria sagrada i la defensa d'allò sagrat, és lògic, està per sobre de l'Estat de dret i dels Drets Humans. És, per tant, la defensa de la unitat d'Espanya -només això- allò que ha mogut el PSOE i el PP, amb el suport de CiU, a crear la Llei antiterrorista i la Llei de partits, dues lleis la sola existència de les quals ja contradiu la democràcia que suposadament haurien de defensar. Quant a les víctimes..., de les víctimes només sembla importar-los la rendibilitat política de les seves llàgrimes i la canalització electoralista de l'odi legítim que aquestes senten envers aquells que els han pres un ésser estimat. Res més. Saben perfectament que les mesures policíaques no acabaran amb el conflicte, però aquí radica la perversitat del seu programa: mentre ETA existeixi, Espanya podrà continuar parlant de "violència al País Basc" i mentre hi hagi risc de violència hi haurà excusa per il·legalitzar tots els qui s'identifiquin amb els objectius independentistes dels etarres per bé que no pas amb la seva manera d'assolir-los. Del que es tracta, en definitiva, és de frenar, o si més no dilatar, la inevitable descomposició d'una Espanya impossible, una Espanya que sols té cabuda en els delirants somnis nacionalistes de socialistes i populars. Això és l'únic que de debò els importa. Per això no proposen la unitat d'Espanya, senzillament la imposen. I en aquesta imposició hi ha una recerca patètica d'eternitat, un crit desesperat de dolor davant l'evidència del seu fracàs imperial.

Així les coses, és difícil que l'anomenat procés de pau fructifiqui. Per això caldria que la E que integra les sigles del PSOE no fos un obstacle per a la solució del conflicte i que la pressió del PP deixés de ser una coartada per a la dilatació del temps. Altrament, haurem de concloure que el PSOE està més interessat en la retenció del poder que en la consecució de la pau. Això és, si més no, el que traspuen les paraules de José Luis Rodríguez Zapatero a Vitòria en el sentit que "amb violència no hi ha procés". Però, quin procés? Fins l'atemptat de Barajas, hi va haver nou mesos de treva permanent sense que el govern espanyol mogués un sol dit. Fins i tot va arribar a vantar-se'n. I ara, també a través de Zapatero, el govern espanyol afirma que amb ANB s'ha aplicat la Llei de partits "al peu de la lletra". Ni una paraula, això no obstant, sobre la incongruència de vetar la meitat de les llistes electorals d'aquesta formació històrica malgrat que, com ja hem dit, sí que ha condemnat explícitament la violència.

Sobre aquesta qüestió, a més, es poden fer diverses consideracions. Per exemple, que la Llei de partits és una aberració jurídica sols concebible en un règim dictatorial i que el seu manteniment no té cap altre objectiu que impedir que l'esquerra independentista basca tingui representació parlamentària; d'aquí que el Partit Popular, contràriament, no sigui il·legalitzat per negar-se a condemnar el franquisme. Té gràcia, en aquest sentit, que n'hi hagi prou amb la petició de vot de Barrena per estudiar la il·legalització d'ANB i en canvi no es faci el mateix amb el PP quan Ricardo Sáenz de Ynestrillas, condemnat per terrorisme, demana el vot per a aquesta formació. I també resulta curiós que el govern espanyol es vanti de complir la llei "al peu de la lletra" quan ell mateix la incompleix impedint l'apropament de presos. Però, com deia al començament, el més greu és que quelcom tan antidemocràtic com la Llei de partits pugui passar per sobre de la Llei electoral fins al punt de criminalitzar una formació política segons l'opinió que tingui d'ella una persona determinada. Estem parlant, per tant, d'una cosa molt més perillosa que la conculcació de la llibertat d'expressió, estem parlant de la institucionalització del delicte d'opinió. Se n'adona, el lector, del què això significa? Significa la criminalització del pensament i la creació d'una nova figura delictiva: el terrorista passiu. És a dir, qualsevol de nosaltres.


Berria , 25/5/2007 (euskara)
Nabarralde , 25/5/2007 (español)
El Triangle , 4/6/2007 (català)
Deia , 6/6/2007 (español)
Gara , 1/7/2007 (español)