Amb la celebració d'una nova corrida a la Monumental, Barcelona ha estat escenari d'un espectacle patètic aquest cap de setmana; especialment per la hipocresia política que suposa declarar-se ciutat antitaurina l'any 2004 i organitzar curses de braus el 2007. Hom dirà que una cosa és la declaració oficial feta per l'Ajuntament i una altra la legislació de la Generalitat. És cert. Però també ho és que totes dues institucions estan governades pel mateix partit, el PSC, un partit que, no fa gaire, va tenir un enfrontament amb ERC al govern municipal per aquesta qüestió. I és que el PSC és el garant a Catalunya de la simbologia nacional espanyola, fins i tot de la més execrable: la Fiesta nacional. La hipocresia, per tant, consisteix a tenir una llei aprovada pel Parlament -la Llei de Defensa dels Animals- i permetre, alhora, la celebració d'espectacles en què els animals són torturats fins a la mort. La hipocresia consisteix a tenir competències plenes per prohibir la tortura i no exercir-les. La hipocresia consisteix a fer un redactat que parli de protegir els animals i, alhora, sabent que la Monumental data del 1913, admetre en lletra menuda que podran ser torturats en places construïdes abans del 1988.

El turment d'un ésser viu no ha de ser mai un espectacle plaent per a cap col·lectivitat humana que es consideri evolucionada. Per això no té cap sentit que els defensors de la Fiesta intentin desacreditar la resta del món argumentant que no es pot ser antitaurí i menjador de carn al mateix temps. No té cap sentit perquè -si bé és cert que els vegetarians demostren ser molt més conseqüents amb els seus principis- no és el mateix alimentar-se que torturar. Llevat, és clar, que algú alimenti el seu esperit amb la tortura o que consideri que el menjar no és prou nutritiu sense el patiment previ del menjat.

Tanmateix crida l'atenció que aquells que de les curses de braus en diuen art -així és com justifiquen el plaer visual que experimenten amb el patiment aliè-, parlin sempre de lluita noble i justa entre l'home i la bèstia. Ignoren, segurament, que la bèstia de què parlen té el cervell d'un canari i que, per tant, és una ridiculesa vantar-se de ser més intel·ligent que un brau. En tot cas, estaríem parlant de la mateixa noblesa i de la mateixa justícia que hi hauria en la lluita entre una persona normal i un deficient mental. Espanya s'ho hauria de fer mirar, francament. És bastant patètic tenir com a Fiesta nacional el paradigma de la covardia.

El Singular Digital , 19/6/2007 (català)
Racó Català , 21/6/2007 (català)
eurotribune.eu , 20/8/2007 (català, español, français)