Víctor Alexandre s'ha convertit en l'autor de referència de l'independentisme català. Obres com Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya o La paraula contra el mur fan posar molt nerviosos els nacionalistes espanyols. No s'hi posaran gaire, però, amb aquest llibre: hi sovintegen les proves de l'hispanocentrisme de TV3 i això els omplirà de satisfacció, a ells i a altres ciutadans que se senten còmodes amb expressions habituals en els informatius de TV3: "Els espanyols pensem...", "els espanyols diem...".

L'autor demostra que, sovint, la informació que transmet Televisió de Catalunya va plena d'apunts espanyols. "Tant si es parla de dones maltractades, de vídues, de discapacitats, de donants de medul·la òssia... el referent sempre és espanyol." L'autor ho exemplifica sobretot en els telenotícies, amb l'objectiu posat en accidents a Almadrones (Guadalajara), Vigo o Salnés (Pontevedra) i mai en la realitat diària de l'espai comunicatiu català: què passa a Ciutadella?, què passa a Perpinyà?, què passa a Gandia?, etc. No hi passa res perquè cap aquí no s'hi mira. I quan sí que s'hi mira, per exemple, al País Valencià, aleshores desapareixen els noms de les comarques. Alexandre hi detecta, en aquest sentit, traces lingüístiques prou reveladores: no s'utilitza el terme Països Catalans, Espanya substitueix sovint Estat espanyol, la selecció nacional és la selecció espanyola, el Govern no sempre és el nostre... En el llenguatge, diu l'autor, és on es constaten els índexs més elevats de manipulació psicològica de l'espectador. "Si no fos per la llengua, seria difícil diferenciar un Telenotícies de TV3 d'un Telediario de TVE". És per això que l'únic en què, a parer meu, l'autor no és rigorós és amb el tractament dels errors lingüístics: sempre són indesitjats. Els qui s'haurien de posar nerviosos serien els votants del PSC, partit que l'autor acusa obertament de fer de TV3 un instrument de descatalanització.

No sé si l'autor és atrevit, valent i polèmic, però en tot cas és el primer d'argumentar que Televisió de Catalunya parla en català però pensa en espanyol i que, de fet, avui en dia TV3 és una televisió d'Espanya. Ben diferentment, diu l'autor, de quan el 1983 es van crear els principis segons els quals la televisió pública de Catalunya havia de dotar la llengua catalana d'un espai que garantís la seva presència en un àmbit dominat per la llengua castellana, i també havia d'ajudar a fer néixer la consciència de pertinença a una comunitat nacional diferenciada.

Presència, 4/5/2007