He estat dos cops a l'establiment que Viena va obrir el passat 11 de juny a la plaça Lluís Millet de Sant Cugat i n'he quedat gratament impressionat. Quina llàstima que siguin poques les empreses del seu ram que tinguin uns principis tan ferms com els d'aquesta firma de Sabadell. I és que Viena és una empresa emblemàtica a Catalunya per diferents raons, i totes importants: per la qualitat dels seus productes -el New York Times ha qualificat la seva flauta de pernil ibèric com "probablement el millor entrepà del món"-, per la tria dels edificis històrics on s'allotja i per la selecció del personal que hi treballa. Fixem-nos que es tracta de tres preceptes empresarials que són la base del triomf: el contingut, el continent i el servei. Doncs bé, Viena els compleix tots tres amb escreix perquè va més enllà de la legítima voluntat de negoci de tota cadena de menjar ràpid.

Però la raó d'aquest article no és fer una glosa d'uns valors que haurien de ser obvis en el món del comerç, sinó destacar la sensibilitat de Viena com a element indestriable del seu èxit. Em refereixo a la costosa restauració del quasi centenari edifici de Can Maristany -que tothom admira abans d'entrar-hi-, a la música clàssica que sona de fons a l'interior de l'establiment i al fet que totes les persones que atenen el públic, siguin d'on siguin, parlen el català. És així, amb això últim, com Viena, a més de demostrar el seu respecte per la llengua catalana, contribueix a fer-la tan necessària per treballar a Catalunya com pugui ser-ho l'espanyol per treballar a Espanya o el francès per treballar a França. En aquest sentit, s'agraeix que Viena no cometi el gravíssim error de concedir franquícies. Perdria per sempre el control de marca i deixaria de ser tot allò que ara és: una empresa modèlica i compromesa amb el país.

Diari de Sant Cugat , 29/6/2007