Davant de casa meva, a Sant Cugat del Vallès, a tocar del conegut establiment de La Fauna, hi ha una font. És una font molt útil, sobretot a l'estiu, tant per als infants que juguen al parc del costat com per als vianants que hi passen o per als gossos que hi passegen amb l'amo. Dissabte passat, però, la font es va espatllar -o la van espatllar-, i el tancament va deixar de funcionar fent que l'aigua ragés i ragés ininterrompudament. Com que desconec en quin moment es va produir el fet, em limitaré a explicar què va passar després.

Cinc minuts abans de les dues de la matinada, en sortir a la terrassa, m'adono que la font està oberta i decideixo baixar a tancar-la -ja ho he fet altres vegades-, però m'espero una mica confiant que sigui un vianant qui ho faci. Quan, força decebut, ja estic a punt de baixar, perquè els qui passen es limiten a mirar-se-la amb indiferència, veig que un home intenta tancar-la i no pot. I també ho intenten debades dues o tres persones més. Atès que és evident que està espatllada, telefono a la policia municipal i m'identifico com a veí. Em responen que ja prendran mesures, però a les tres, quan me'n vaig a dormir, encara no ha vingut ningú. I el que és pitjor, l'endemà al matí, a les nou tocades, la font continua rajant a doll. Només mitja hora més tard, a 2/4 de deu, quan torno a mirar, veig que la font ha deixat de rajar. En total, han transcorregut set hores i mitja entre la meva trucada i el tancament. És a dir, que, tenint en compte que una aixeta convencional aboca uns 16 litres per minut, s'han malbaratat, pel cap baix, 7.200 litres d'aigua. Això, sota la responsabilitat d'un ajuntament que promou el Pla d'acció de l'Agenda 21 per a l'estalvi i l'optimització de l'aigua. Què hi diu, de tot plegat, Marta Subirà, responsable de Medi Ambient i Valors Cívics?

Diari de Sant Cugat , 6/7/2007