Despullant Espanya és un assaig escrit amb intel·ligència, amb clarividència i amb gosadia, sense cap concessió a l'ortodòxia política a l'ús, i amb un fil conductor que desenvolupa la tesi del llibre. Aquesta tesi és: "Els Països Catalans, Catalunya -digueu-li com vulgueu-, és una nació, i del nostre coratge depèn que recobri la llibertat". És un llibre de lectura apassionant que descriu els mecanismes del secular intent de genocidi que ha patit el nostre poble i els seus efectes en forma de sentiment de frustració, d'autoodi i d'eclosió de la botifleria. Descriu també els mecanismes de l'autoestima com una virtut a recuperar en la quotidianitat. I descriu finalment l'objectiu de la independència política com a únic antídot a la malaltia, en dos capítols sensacionals: "El dret a ésser" i "Un poble adult no necessita tutors".

En la literatura d'alliberament nacional de les últimes dècades, només conec dos precedents a l'altura del text de Víctor Alexandre, i que em sembla just esmentar: la Justificació de Catalunya, de mossèn Josep Armengou -publicada per primer cop clandestinament durant el franquisme-, i el conjunt d'articles amb què Manuel de Pedrolo ens va obsequiar als anys 80 al diari Avui i que també es van aplegar en un llibre. Són, aquests textos anteriors i el d'Alexandre, autèntics maons per a la recuperació de la consciència nacional -tan mistificada pels nostres governants d'avui- i autèntiques crides a l'acció per deixar de ser un poble ajupit.

Un llibre com Despullant Espanya convé perquè és un revulsiu, perquè per a nosaltres, els qui estem ja convençuts de la seva tesi central, és un fructífer niu d'arguments, i per als qui encara s'han d'acabar de convèncer pot ser la pedra de toc, el sotragueig necessari. És un llibre que convida a actuar, sigui des de la quotidianitat en qüestions com l'ús de la llengua, sigui des de la l'exigència als governants o de l'exigència als nostres polítics que no es venguin a connivències vergonyants. És un llibre que, des d'una actitud democràtica i un tarannà pacífic -que no vol dir mesell-, ens convida a sortir del pou de la minorització per la via de l'autoestima, del desacomplexament, de la dignitat i de la fermesa.

Àlvar Valls, director del Centre de la Cultura Catalana d'Andorra