Els orígens de TV3, malgrat el que pretenia el ministre espanyol de torn, no van ser folclòrics ni d'estar per casa, sinó que responien a uns principis ètics de servei al país i a la llengua. Això va fer que els catalans sentíssim que la televisió pública del nostre país era la nostra; a part, més tard aquest terme esdevingué un eslògan publicitari molt oportú. És per això que fa temps que ens sentim traïts a causa de la involució que TV3 ha experimentat amb els anys: un llenguatge degradat, una excessiva i innecessària presència de la llengua espanyola en diversos programes i una visió hispanocèntrica segons la qual tot allò que s'esdevé en qualsevol punt d'Espanya és prou important per a esmerçar-hi temps i diners i informar-nos-en puntualment.

En el llibre TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d'Espanya?, Víctor Alexandre analitza els continguts de la programació de TV3, incidint sobretot en els Telenotícies, dels quals dóna exemples diversos d'hispanocentrisme. En denuncia, per tant, la manipulació psicològica que es fa de l'espectador en utilitzar expressions com ara "aquí a Espanya" o bé "el president del govern" per referir-se al president espanyol i no pas al de Catalunya. Tot això i més, mentre que el terme Països Catalans és tabú. Alhora, s'oculta una part de la realitat catalana: es dóna poca informació sobre la manifestació amb el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir", de febrer del 2006; no es conviden independentistes o simplement catalans desacomplexats en espais de debat, mentre que gent amb un autoodi ferotge com els líders de Ciutadans hi tenen les portes obertes; no se'ns informa gairebé mai sobre esdeveniments de la Catalunya Nord, i la resta de Països Catalans queden diluïts (excepte en el mapa de l'espai El temps) com si fossin regions espanyoles.

És sobre totes aquestes qüestions que Víctor Alexandre ens obre els ulls amb aquest llibre. I no li deu haver resultat fàcil fer-ho, perquè ell mateix també és dels qui es van emocionar amb la creació de TV3; dels qui van creure que aquesta seria l'eina per a normalitzar la llengua i el nostre país; dels qui, en definitiva, se senten traïts per una televisió que ha acabat renunciant als seus principis per a esdevenir una televisió que, malgrat els nombrosos avenços tècnics que la situen en primera línia, pateix d'una anormal indefinició nacional i mostra una deplorable manera de tractar la llengua i els espectadors que hi confiaven.

Llengua Nacional , núm. 59, 2n trimestre 2007