El pas d'ERC a l'oposició en el govern municipal de Sant Cugat del Vallès és una decisió que probablement no ha agradat a ningú de la secció local, ni tan sols als qui amb els seus vots l'han feta realitat. La prova és que l'assemblea d'aquest partit no va ser cap camp de batalla, sinó un diàleg civilitzat en què totes les parts mesuraven sense crispació els pros i contres de les propostes alienes. És a dir, que hi havia persones disposades a canviar el seu vot si l'altra part els donava un bon argument.

S'ha de reconèixer que l'oferta de CiU, tenint en compte la seva aclaparadora victòria, no sols era generosa, sinó que, a més, era una prova de la bona entesa entre ambdós partits els darrers quatre anys. Just el contrari, val a dir-ho, del que passa en l'àmbit nacional, un àmbit en el qual CiU i ERC, amb les seves guerres fratricides, estan fent el joc a la política espanyolista del PSOE. O no és cert que la millor política de l'espanyolisme és aquella que aconsegueix dividir el catalanisme? De tota manera, també és evident que la forta davallada d'ERC a Sant Cugat aconsellava un període d'introspecció. Quan les expectatives no es compleixen, la reflexió sembla més intel·ligent que el moviment. És cert que, des del govern, ERC hauria reprès les polítiques que havia impulsat el 2003, però quina resposta donaria a aquesta pregunta: si una de les raons de la davallada ha estat la incapacitat per marcar perfil propi, com s'ho faria ara, eclipsada per la majoria absoluta de CiU?

Els gerros amb flors fan bonic i transmeten alegria, però la seva influència en una casa no va més enllà de la merament decorativa. En aquest sentit, fóra injust carregar tots els neulers a la secció local d'ERC. També hi ha pesat -i molt- el fet que el partit s'hagi convertit en el gerro amb flors del PSC en l'àmbit nacional.

Diari de Sant Cugat , 20/7/2007

Informacions relacionades:

• Notícia al web de Ràdio Sant Cugat
• Reacció de CiU