L'universalista de Benicàssim
És tota una declaració de principis, no hi ha dubte. I més tractant-se d'algú proper al PSOE. Morán és un universalista, un home superior, un d'aquests prodigis que la natura crea de tant en tant i que lògicament no tenen pàtria perquè la seva pàtria és el cosmos. Pensa -tot i que amaga aquest pensament- que hi ha llengües i cultures superiors i llengües i cultures inferiors. ¿No li recorda al lector certa ideologia centreuropea, aquest punt de vista? La llengua i la cultura dels catalans, dels bascos i dels gallecs serien inferiors i la llengua i la cultura espanyola, que són les de Morán, serien superiors. Per tant, ¿qui, llevat d'un boig, d'un pagerol o d'un retrògrad, gosaria imposar des d'un escenari unes cançons que són l'expressió musical d'una inferioritat manifesta? Per sort, hi ha nivells. I el nivell el marca la llengua espanyola, que, com sabem, és la llengua que els pobles oberts, simpàtics i comunicatius adopten libèrrimament tot avergonyint-se de la pròpia.
Diu Morán que "no es tracta de reduir, sinó de comunicar-nos millor". I, és clar, per tal de comunicar-nos millor cal reduir el nombre de llengües i cultures i deixar-ne només unes poques entre les quals, ves per on, hi ha la seva. És a dir, que, segons el director del Festival Internacional de Benicàssim, l'involucionista no és el qui vol reduir a mitja dotzena les sis mil llengües del planeta, sinó el qui malda per salvaguardar-les totes. Pobre Morán, se serveix de les paraules per amagar la seva ideologia sense adonar-se que no hi ha delator més inclement que el llenguatge.
El Singular Digital , 24/7/2007 (català)
radiocatalunya.ca , 24/7/2007 (català)
Racó Català, 25/7/2007 (català)
Berria , 31/8/2007 (euskara)
Nabarralde , 1/9/2007 (español)