Realment exquisit l'espectacle que el passat 20 de juliol va tancar el IV Festival de Música de Cambra al claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès. Exquisida la idea, exquisida la música, exquisida la dramatúrgia i exquisit l'escenari escollit. Vaig sortir-ne vivament impressionat per la bellesa aconseguida per Josep Ferré amb la simbiosi de música i teatre. Dvorák, Schubert, Prokofiev, Txaikovski, Britten... i Shakespeare, junts, són un regal per als sentits, però aquella nit hi va haver altres talents que sumaven: els solistes de l'orquestra, la selecció i la traducció de textos a càrrec de Josep M. Jaumà, la deliciosa dramatúrgia creada per Dolors Vilarasau i les brillants interpretacions d'Emma Vilarasau i Joan Berlanga.

Aquest no és un comentari crític en el sentit clàssic del terme -aquesta tasca, en aquest diari, la desenvolupa magníficament l'Eduard Jené-, aquest és només un text d'agraïment als artífexs de Les quatre estacions de l'amor segons Shakespeare, un espectacle meravellós construït amb sonets i fragments de les obres Treballs d'amor perdut, Els dos cavallers de Verona, Al vostre gust, Romeu i Julieta i Conte d'hivern. Quin plaer poder gaudir de prop d'aquesta actriu immensa que és Emma Vilarasau, com omple l'espai amb la seva presència, com vesteix de senzillesa el text o el gest més difícils. I quina interpretació més extraordinària la de Joan Berlanga. Quan se li reconeixerà el talent que porta a dins? Quant trigaran alguns factòtums teatrals a descobrir-lo?

Estic segur que el nou titular de Cultura –aquest era encara un preciós llegat d'Àngels Solé- farà el possible perquè la idea tingui continuïtat. Hi ha millor elogi que les paraules de la senyora que seia a la meva esquerra al final de l'espectacle? Em va preguntar si ja s'havia acabat i li vaig dir que sí. "Quina llàstima", em va contestar.

Diari de Sant Cugat , 27/7/2007