El passat 25 de juliol, el senyor Manuel Sanglas i Muchart, president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, va dur el seu cotxe, un Peugeot 607 amb el CAT a la matrícula, a l'estació d'ITV del carrer Motors de Barcelona. Va passar tots els controls pertinents fins que, en acabat, li van fer signar un informe en un dels apartats del qual, concretament el de "descripció dels defectes detectats", es deia el següent:

1) Plaques amb adorns, signes o caràcters no reglamentaris, de forma que no permeti la seva identificació.
 
2) Fre de servei: desequilibri de les forces de frenada entre les rodes d'un mateix eix, superior al 20% i inferior o igual al 30%. (Darrera)

El primer "defecte" estava tipificat com a greu i el segon com a lleu. És a dir, que, d'acord amb la gravetat del primer punt, es dictaminava que el vehicle no podia circular, llevat que fos per desplaçar-se al taller o per tornar a la ITV. Davant d'això, el senyor Sanglas va intentar treure el CAT, però, com que no va poder, li van dir que hauria de tornar en el termini de 15 dies.

Sobre aquesta qüestió cal fer diverses consideracions. Una d'elles és la que té a veure amb la qualificació de les faltes: dur el CAT a la matrícula és més greu que tenir els frens en mal estat. Cosa que vol dir que els frens en mal estat no són raó suficient per immobilitzar un vehicle, però sí que ho és dur un CAT a la matrícula. Així la ITV esdevé ITPV: Inspecció Tècnica i Política de Vehicles. També sobta la prepotència amb què la conselleria d'Indústria pot humiliar un català obligant-lo a esborrar les inofensives sigles del seu país en un vehicle de la seva propietat. És humiliant perquè és mentida que el CAT obstaculitzi la identificació del vehicle: una cosa és la matrícula i una altra l'emblema estatal. I en la matrícula esmentada no hi havia res que n'impedís la identificació. És més, no hi ha cap normativa europea relativa a l'emblema estatal. L'únic que hi ha és un suggeriment. Aquesta és la raó per la qual les matrícules europees tenen diferents colors i en alguns estats llueixen emblemes territorials diversos. La imposició de la lletra E, per tant, no és de Brussel·les, sinó del Partit Socialista -PSC inclòs. I és en virtut de l'ideari nacionalista d'aquest partit que s'obliga els ciutadans a posar la E d'Espanya en una propietat privada i se'ls sanciona si la treuen. Mentrestant, estaria bé que CiU i ERC, que no fa gaire feien crides a la desobediència cívica en favor del CAT, hi diguessin alguna cosa. És una patètica paradoxa que sigui la conselleria d'Indústria, la de Josep Huguet, la més prepotent defensora de la E d'Espanya.

Adreça electrònica de la conselleria d'Indústria: conseller.iue@gencat.net

El Singular Digital , 31/7/2007
radiocatalunya.ca , 1/8/2007

Racó Català , 2/8/2007