Aquest ha estat un estiu culturalment rellevant a Sant Cugat, i ho ha estat gràcies a la intensa activitat de les entitats ciutadanes i al suport que algunes de les seves iniciatives han trobat en l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament que fins ara dirigia Àngels Solé. No s'ha de ser avar en elogis quan els resultats de l'esforç col·lectiu són positius. Tot esforç col·lectiu és la suma de molts esforços individuals, i és en dues d'aquestes individualitats que voldria centrar l'atenció. Es diuen Dolors Vilarasau i Emma Vilarasau. Crec que són dos valors que el municipi hauria d'explotar, ja que junts o per separat poden donar-nos moltes hores de teatre amb majúscules. El seu retrobament el passat juliol, després de trenta anys, l'una com a directora i l'altra com a actriu, amb una meravellosa simbiosi de música i teatre en Les quatre estacions de l'amor segons Shakespeare, ha estat una experiència que no hauria de quedar com un fet aïllat. En Xavier Escura, nou titular de Cultura, que és una persona receptiva i amb sensibilitat, s'ho hauria de prendre com un repte personal associat a la seva regidoria. Estic parlant d'apropar el teatre a la gent, de treure'l del seu marc habitual durant l'estiu i posar-lo a l'abast de tothom, especialment d'aquells que no van mai al teatre perquè diuen que és car, d'aquells que no llegeixen mai llibres perquè diuen que no tenen temps, d'aquells que no compren mai diaris perquè ja en tenen prou amb la televisió. La lluita contra aquest menfotisme s'ha de basar en la continuïtat, perquè sense la continuïtat no és possible la consolidació. Ho demostren les Lectures a la Fresca impulsades pels Amics de Pedra i Sang, que després de tres anys s'han convertit en un dels al·licients culturals de l'estiu santcugatenc. No hi ha cap més secret: valorem el talent que tenim i potenciem-lo.
Dolors Vilarasau i Emma Vilarasau. Foto: Mané Espinosa