Periodista, escriptor i comentarista de l'actualitat política, fa alguns mesos Víctor Alexandre va veure publicat TV3 a traïció, llibre on denuncia que al seu parer la televisió pública ha iniciat un projecte espanyolitzador en benefici del principal partit del Govern.

Una pregunta òbvia per començar és: quina ha estat la traïció de TV3?
Trair els principis fundacionals de l'emissora, aprovats pel Parlament. Ara, un tant per cent elevat de la programació és en espanyol; el marc referencial de la televisió nacional de Catalunya no és Catalunya, sinó Espanya, amb el centre neuràlgic a Madrid.

Ha parlat d'una mena d'hispanocentrisme general, especialment en els informatius...
És clar, sobretot en els informatius. Els altres programes són diversos i tenen diferents directors amb un marge de llibertat. Però els informatius de TV3 reflecteixen l'orientació de la televisió, i hi domina l'hispanocentrisme. No hi ha informació sobre els Països Catalans perquè l'espai es consumeix amb notícies sense interès informatiu sobre Espanya, mentre que Perpinyà sembla que no existeixi. No té sentit informar sobre meduses a Almeria, a menys que es vulgui que el teleespectador assumeixi de manera subconscient que Almeria és part del seu país. I, parlant d'això, és fals que tots els catalans sapiguem espanyol. A la Catalunya Nord no en saben, i aquests catalans són els que s'adonen amb claredat de la quantitat d'espanyol que hi ha a TV3 sense subtítols.

Treballadors d'informatius s'han queixat de l'ambigüitat amb què s'hi utilitza el terme nació...
És que hi ha persones a TVC que saben situar el seu país al mapa, i que estan marginades als serveis informatius: la paraula Espanya es pronuncia més a TV3 que a TVE; l'Estat espanyol n'ha desaparegut... I, a més, quan s'hi tracta d'estudis sociològics, es projecta que el marc referencial és l'espanyol. És clar que molts estudis estan fets al conjunt de l'Estat, però els redactors de la televisió nacional de Catalunya tenen l'obligació de desglossar-ne les xifres, com fan Vilaweb o Presència. Jo recomanaria als responsables de TV3 que, si no saben com sortir-se'n, copiïn fil per randa el llibre d'estil de Vilaweb.

Creu que aquesta política ha nascut amb el tripartit?
Sí. No és que abans tot fossin flors i violes. S'han de diferenciar dues etapes a la TV3 de l'època convergent. Una primera més catalanocèntrica, en uns inicis amb il·lusió col·lectiva. Després es produeix una espanyolització, més per inèrcies que per voluntat, perquè al cap i a la fi som on som. Quan arriben els socialistes és quan comença un projecte espanyolitzador dels mitjans de comunicació de tots els catalans, en benefici propi. Al cap i a la fi, el votant del PSC és un votant hispanocèntric, i, a menys consciència nacional general, millors resultats obtindrà el partit. El que no entenc és com ha succeït això si no va ser Catalunya qui va donar la presidència a Montilla. Va ser ERC. ERC deixa perdre quelcom de tan important per a un projecte de país com els seus mitjans de comunicació públics, i no sé què en treuen.

Certs partits mantenen que TVC projecta nacionalisme català...
És clar, si és que per al PP o per a C's això ja és massa... Fins i tot per al PSC. El senyor Joan Ferran va dir al Parlament que el nom Espanya sonava massa poc a TV3.

I què li sembla televisivament?
Professionalment són molt bons. És la millor televisió de l'Estat, les coses com siguin. Per això és encara més imperdonable: professionals de tan bon nivell no poden no adonar-se del missatge que estan transmetent.

El Triangle , núm. 840, 10/9/2007