El director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Joan Majó, va haver d'admetre divendres passat al Parlament que TV3 està vivint la pitjor època de la seva història pel que fa als índexs d'audiència. D'ençà que el govern socialista controla aquesta emissora, la pèrdua d'espectadors no ha parat de créixer i no hi ha res, ni en la programació ni en la línia editorial dels serveis informatius, que permeti albirar la més mínima voluntat de canvi. Cosa lògica, per altra banda, atès que neutralitzar Televisió de Catalunya és un dels objectius del projecte socialista d'espanyolització. Aquesta dèria dels catalans, de sintonitzar TV3 amb la mateixa naturalitat amb què els espanyols o els francesos sintonitzen els seus canals nacionals, lesionava obertament els interessos de les emissores espanyoles i feia que les cadenes més vistes a Espanya esdevinguessin secundàries a Catalunya. Calia, per tant, una uniformització que amagués l'evidència que parlar de Catalunya i d'Espanya és parlar de realitats nacionals diferents. Aquesta és la missió que té encomanada Joan Majó.

És per això que l'octubre de 2006, davant la progressiva davallada d'audiència, la direcció de la cadena es va veure obligada a defensar-se dient que era massa d'hora per avaluar els resultats de la temporada, ja que les apostes més importants estaven programades per a final de mes. Doncs bé, un any després, TV3, l'emissora que durant tants anys havia estat líder al Principat, ha passat de la tercera a la quarta posició. La feina dels socialistes no pot ser més reeixida. La cínica justificació de Majó és que la culpa la tenen els immigrants. Ells, no pas l'emissora, són la causa que TV3 davalli. Que dolents que són aquests immigrants. Es veu que a Anglaterra o a Alemanya passa el mateix, la BBC i la ZDF ja no les mira ningú.

Però hi ha dues coses que Joan Majó no diu: una, que no hi ha mesuradors d'audiència en les llars dels immigrants; i dues, que són els espectadors habituals de TV3 els qui la rebutgen cansats de la croada espanyolitzadora d'aquesta cadena. Una croada concentrada preferentment en els telenotícies, capaços d'informar d'Espanya a tort i a dret o d'obrir la secció d'esports parlant del partit de la "selección" davant Grècia o del triomf del Real Madrid davant l'Almeria, mentre la victòria del València, un equip dels Països Catalans, ocupa el tercer lloc. I tot plegat amanit, com és lògic, amb la dosi diària de Fernando Alonso, la nova icona del nacionalisme espanyol.

TV3 s'apaga cada dia una mica més, és cert, però s'apaga perquè a ningú no li interessa la còpia quan té a l'abast l'original. I l'original es diu Televisió Espanyola.

El Singular Digital , 18/9/2007