Els amants del cinema d'acció estaran contents amb aquest quart episodi d'una sèrie que va començar el 1988 i que es mantenia congelada des de feia dotze anys. És a dir, que Bruce Willis en tenia 33 quan va encarnar John McLane per primer cop i ara en té 52. Estem parlant, per tant, d'una sèrie que funciona, que té milions de seguidors arreu del món i que en aquesta nova aventura tenalla fort l'espectador. Però parlem, també, d'una tensió buida, gratuïta, sense emoció, amb personatges de còmic i explosions extravagants. Vull dir que tot plegat sembla més aviat un somni delirant de McLane que no pas una vivència autèntica. I és que fa riure que algun personatge tingui tres vides o que McLane llanci un cotxe en forma de míssil contra un helicòpter o que es carregui un Harrier conduint un camió. Tampoc no hi ajuda gaire el treball de Timothy Olyphant, massa tou per donar versemblança a un individu que pretén fer escac i mat als Estats Units. A La jungla 4.0 no hi fuma ningú, però al final tot és fum.