A primera hora del matí de l'Onze de Setembre, dos locals culturals de Sant Cugat del Vallès, l'Espai Terra Dolça i el Casal de Joves TorreBlanca, l'un privat i l'altre municipal, van patir desperfectes en les seves façanes quan uns nacionalistes espanyols van cremar la bandera catalana que hi onejava. Per a mi, això, no té cap importància. Cremar un tros de roba, independentment del que simbolitzi, és un dret (o hauria de ser-ho) inherent a la llibertat d'expressió. Una altra cosa és que de la crema d'una bandera se'n derivin danys personals o materials. Aleshores sí que, mitjançant la intervenció de la Justícia, els autors han d'assumir-ne les responsabilitats penals. Dic això, perquè el fet que la finestra del Terra Dolça estigués oberta va estar a punt de permetre que les flames entressin a l'edifici i el foc s'estengués per l'interior.

La denúncia, naturalment, ha estat cursada, però, algú espera que els Mossos es molestin a trobar-ne els agressors? Els Mossos de Joan Saura tenen feines més importants a fer, com ara criminalitzar sense proves anarquistes com Núria Pòrtulas o identificar els nois que van cremar un retrat dels reis d'Espanya a Girona. Encara no havien transcorregut 24 hores que ja n'havien localitzat un. I el cert és que hi ha notables diferències entre l'acte de Girona i el de Sant Cugat. El de Girona va tenir lloc a la vista de tothom i sense perjudici de tercers, el de Sant Cugat va ser fet d'amagat i amb conseqüències més greus. El primer era un exercici de salut democràtica, el segon l'acció d'uns covards motoritzats. Quina és, aleshores, la raó que marca la prioritat judicial i el tractament policíac? Doncs és evident que el símbol cremat. No és el mateix cremar un símbol català que un símbol espanyol. La senyera és un símbol tolerat, els monarques són un símbol imposat.

Diari de Sant Cugat , 21/9/2007