La campanya que s'ha desfermat últimament contra Ronaldinho diu molt de la nostra manera de ser i de la nostra tendència al derrotisme i a l'autodestrucció. Passem de l'eufòria al desànim sense que hi hagi una base objectiva que fonamenti aquests estats. Un dia coregem amb fervor religiós el nom d'un jugador i al següent el xiulem com si fos un empestat. Ronaldinho -més enllà dels interessos inconfessats que l'estan utilitzant per erosionar Joan Laporta- és un nou immolat d'aquest tarannà. N'hi ha hagut molts abans que ell i n'hi haurà més darrere seu. No hi fa res que sigui el millor jugador del món, no hi fa res que sigui l'home que amb la seva genialitat futbolística va retornar al Barça la confiança en ell mateix i va enterrar per sempre la nefasta etapa Gaspart. No hi fa res, perquè ara toca oblidar tot això i blasmar-lo fins a aconseguir que se'n vagi a un altre club. I quan ho aconseguim tindrem una magnífica coartada per a la lamentació. Al capdavall, la lamentació i l'autoflagel·lació són esports amb milers d'adeptes a Catalunya. Molts més que el futbol.
Per això, quan arribi el moment -i no falta pas gaire-, tampoc no ens tremolaran les cames a l'hora de blasmar Frank Rijkaard com ara blasmem Ronaldinho. I més tard farem el mateix amb Messi. La impotència que sentim per fer-nos respectar com a poble ens empeny una vegada i una altra a cercar culpables en tots els ordres de la vida. Sempre necessitem algú sobre qui descarregar la feixuga càrrega de les nostres renúncies. Després, quan per fi hem apedregat el reu, l'enyorem i en tornem a cantar les excel·lències. Així comença de nou la cançó de l'enfadós en què hem convertit la nostra vida.
L'any 1907, ara fa justament un segle, Santiago Rusiñol mostrava aquesta manera de ser tan nostra per mitjà d'un personatge de L'auca del senyor Esteve que es passa la vida sospirant i dient "estic tan acostumada a trobar-me malament que si un dia em trobés bé crec que em moriria". Era la seva naturalesa, és clar. Cosa que és preocupant, perquè si hi ha una cosa que no és capgirable és la naturalesa.