És realment brillant la tasca que estan portant a terme el Club Muntanyenc i el Casal La Guitza de Sant Cugat del Vallès amb la programació, cada dimecres, de petites joies de la història del cinema. Just acabat el cicle "Nova York", amb la projecció de Manhattan, de Woody Allen, Smoke, de Wayne Wang, i Taxi Driver, de Martin Scorsese, aquesta mateixa setmana n'han començat un altre dedicat a la Nouvelle Vague, un moviment francès de vida efímera (1958-1962) que era una mena d'anarquisme burgès que canviava les etiquetes dels valors rebuts per tal que tot continués igual. En aquest moviment van militar-hi cineastes com Claude Chabrol, François Truffaut o Jean-Luc Godard que van realitzar pel·lícules exquisides, però els problemes econòmics es van imposar i tot se'n va anar en orris. Godard es va dedicar a fer cinema experimental i Chabrol i Truffaut es van sotmetre de nou a l'ortodòxia.

El cicle que es projecta al Club Muntanyenc s'ha obert amb Hiroshima mon amour, d'Alain Resnais, amb guió i diàlegs de Marguerite Duras, i continuarà fins al 31 d'octubre amb À bout de souffle, de Godard, un dels títols més emblemàtics del moviment, protagonitzat per Jean-Paul Belmondo i Jean Seberg, Els 400 cops, de Truffaut, la història d'un adolescent desmoralitzat per les desavinences dels seus pares, El genoll de Clara, d'Eric Rohmer, un dels films més físics i sensuals d'aquest autor, i El carnisser, de Chabrol, una autèntica obra mestra i una mirada plena de tendresa al món rural francès. És una llàstima que no es projecti Ma nuit chez Maud, de Rohmer, com s'havia dit, perquè, a diferència d'El genoll de Clara, és un títol quasi maleït que no apareix mai en els cicles televisius. Tot i això, estem parlant de cinema en majúscules. Una magnífica alternativa a la mediocritat que predomina en les nostres pantalles comercials.

Diari de Sant Cugat , 5/10/2007