L'acte que el passat dia 21 va aplegar 12.000 persones al Palau Sant Jordi per reivindicar el retorn dels documents catalans segrestats a Salamanca va ser tot un èxit, no hi ha dubte. Va ser un èxit d'organització, de realització i de participació. Un acte reivindicatiu a la catalana; és a dir, profundament civilitzat, ferm en l'objectiu i serè en les formes. Cap insult, cap desqualificació personal, només un argument irrebatible: el que va ser robat als catalans ha de ser retornat als catalans. Una altra cosa és que la raó per la qual aquests documents no retornen sigui defugida pels socis de govern del PSC com si fos la pesta. Per cert, on era José Montilla el dia 21? La cantarella habitual és que el govern del PSOE sí que vol tornar els documents, però, pobret, la pressió del PP no el deixa. Hi ha gent que s'ho creu. És la mateixa cantarella que es fa servir per justificar el ribot aplicat a l'Estatut de Catalunya o la negativa a negociar la fi del conflicte basc: la culpa és del PP. Doncs és mentida. No hi ha cap diferència entre PP i PSOE, en matèria nacional espanyola, cap ni una. És cert que les formes de l'un i de l'altre són diferents, però es tracta de la diferència clàssica entre el policia bo i el policia dolent. Es reparteixen els papers, però comparteixen el mateix objectiu.

La veritat és que ha de ser una delícia governar quan tens algú a qui carregar els neulers de les teves accions més antipàtiques tot dient "Jo sóc bo, és l'altre que m'obliga a ser dolent". Però encara hi ha una cosa més deliciosa, i és que la víctima s'ho cregui. I s'ho creu perquè compta amb ICV i ERC com a disciplinats col·laboradors. ICV, perquè sap que el seu destí és ser l'ombra del PSC; i ERC, perquè com més critiqui el PSC més ridícul apareix el seu pacte de govern amb aquest partit. Esquerra, evidentment, no té cap culpa que els documents espoliats a Catalunya no tornin de Salamanca, però, com a sòcia del mateix partit que governa a Madrid, n'és corresponsable. Potser no hi ha pensat gaire, en això. I és una llàstima, perquè és el govern de Catalunya, no pas la societat catalana, qui té l'obligació política i moral de defensar els interessos del país. És el govern de la Generalitat qui, sense excuses de mal pagador, ha de portar immediatament els documents a Catalunya. És innegable que l'aplec del Palau Sant Jordi va ser un acte emotiu, tan emotiu com ho eren els recitals d'Els Setze Jutges abans del 1975, però aleshores hi havia en Franco i ara ja fa trenta-dos anys que és mort. Si els que governen a Madrid no són franquistes, com s'explica que no ens tornin allò que Franco ens va robar?

e-notícies , 24/11/2007