Les recents declaracions de Joan Majó, defensant la presència de col·laboradors hispanoparlants a Catalunya Ràdio i a TV3, són d'aquelles que produeixen vergonya aliena. S'escauen a un comissari polític, però no a un director general. Joan Majó ha dit que no hi veu cap problema en el fet que una col·laboradora de Catalunya Ràdio com Cristina Peri Rossi, que fa 33 anys que viu a Catalunya, no parli català. Ho troba normal. Deu pensar que Catalunya Ràdio és casa seva. El problema és que, amb aquest comportament, el senyor Majó incompleix la Carta de Principis de la seva pròpia Corporació, aprovada el 26 de març de 2006, en què es diu clarament que "els locutors, conductors, entrevistadors i col·laboradors fixos, així com persones contractades, utilitzaran sempre la llengua catalana quan estiguin en antena. L'ús d'altres llengües serà excepcional i motivat".

Arribats aquí, Majó ens haurà d'explicar què té d'excepcional la senyora Peri Rossi que justifiqui la seva contractació. Què aporta ella que no puguin aportar Susanna Rafart, Maria Barbal, Carme Riera, Mercè Ibarz, Núria Perpinyà, Margarida Aritzeta, Maria Mercè Roca o Maria Antònia Oliver? L'excepció justificada seria fitxar col·laboradors com Noam Chomsky o George Steiner, per exemple, i que aquests, en el supòsit que en sabessin, parlessin espanyol. El caràcter universal de la seva personalitat compensaria la mancança lingüística, naturalment que sí. Al capdavall, es tractaria de persones que no viuen als Països Catalans i que, com és lògic, no tenen cap obligació de saber català. Cristina Peri Rossi, en canvi, no cal dir-ho, sí que viu a Catalunya. Des del 1974. No hi ha res, per tant, absolutament res, que justifiqui la seva contractació. Ni la d'ella ni la d'altres col·laboradors hispanoparlants. Però, com sabem, el senyor Majó i el director de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas -el mateix que ha ordenat als redactors de la casa que diguin "Espanya" en lloc d'"Estat espanyol"-, no necessiten justificacions perquè compten amb el suport del govern de Catalunya. Com, si no, podrien burlar-se de les normes de la Corporació que diuen clarament que "en el conjunt de la programació es donarà prioritat en igualtat de condicions a la presència de convidats, especialistes o testimonis d'expressió lingüística catalana, tal com correspon a una corporació audiovisual que té el català com a llengua pròpia"?

Quan dos alts directius se salten les normes d'una empresa pública per afavorir interessos polítics i, tot i així, tenen garantida la seva continuïtat en el càrrec, és que els interessos polítics estan per damunt de les normes.

El Singular Digital , 30/10/2007