Molt ben orquestrada la darrera campanya de promoció del PSC per mirar de capgirar el resultat advers que s'ensumen en les properes eleccions. La veritat és que el paper d'aquest partit en la gestió del caos que està patint Catalunya en matèria d'infraestructures no pot ser més galdós. Després d'haver tapat les vergonyes al govern espanyol desviant-ne la culpa al Partit Popular, ara calia fer un gest de prestidigitació que guardés les aparences davant la societat catalana i que mostrés el PSC com un partit preocupat pels problemes del país i no pas pel manteniment del poder. I ha funcionat. Fins i tot la presidència d'ERC, extasiada, ha arribat a dir que les paraules de José Montilla a Madrid "són les més valentes i més dures fetes a Espanya per part d'un president de la Generalitat". Francament, amb socis tan agraïts, el PSC pot estar content. El prestidigitador sovint necessita un còmplice que l'ajudi a culminar el seu truc, i, en aquest sentit, els interessos electorals d'ERC són un magnífic aliat. La direcció d'ERC, profundament qüestionada des de dins del partit, necessitava que Montilla es tregués un conill del barret per tal que tots alhora diguéssim: "ohhhhh!".

Però hi ha trampa. El discurs es va fer a Madrid, sí, però no era Espanya el seu destinatari, sinó Catalunya. D'aquí que els mitjans de comunicació espanyols no se l'hagin pres seriosament. Com s'explica, si no, que "el discurs més valent d'un president català a Espanya", segons ERC, no hagi despertat cap mena d'enuig en el Partit Popular? No serà, potser, perquè només han estat un aplec de paraules buides prèviament pactades per treure'n rendibilitat política a tres bandes? Veiem-ho: ERC necessita desesperadament frenar el descrèdit que la seva cúpula s'està guanyant entre els votants independentistes, el PSOE sap que si vol mantenir-se en el poder no es pot permetre que l'abstencionisme guanyi les eleccions a Catalunya i el PSC necessita escenificar un cop de puny a la taula del PSOE perquè no es noti que tots dos són una mateixa cosa. Al final, és clar, tots tres hi guanyen: Montilla es limita a blasmar el PP, ERC sobredimensiona la figura de Montilla perquè és ella qui el va fer president i el PSOE deixa que Montilla parli d'emocions a canvi que no demani les balances fiscals ni exigeixi dimissions. Esplèndid. Llàstima que el truc salti a la vista només d'imaginar quina hauria estat la resposta d'Esquerra i del Partit Socialista si el govern espanyol estigués en mans del Partit Popular. Mentrestant, el país cau a trossos.

El Singular Digital , 13/11/2007