Al començament del film, uns rètols ens informen que als Estats Units s'agredeix una dona o un infant cada dos minuts i que només hi ha un agent de seguretat per cada mil agressors. Són dades que conviden a la reflexió, certament, perquè els depredadors sexuals no són una espècie privativa dels Estats Units, sinó del gènere humà. El caso Wells se centra en aquesta problemàtica social i més concretament en la persona d'un agent federal convençut que els violadors i els pederastes gairebé mai no es reformen. Es tracta d'un home obsedit per la seva professió que ens mostra els aspectes més tenebrosos de les pulsions humanes a través d'una esfereïdora galeria de torturadors i mutiladors, tant en versió masculina com femenina. El seu problema és que fa tant de temps que mira l'abisme, que l'abisme ha acabat mirant el seu interior. En definitiva, estem parlant d'un film molt abrupte i eixut, sovint desconcertant, i amb uns personatges molt poc definits, però amb un nivell de tensió força elevat. És d'agrair l'esforç de Richard Gere per destruir la seva imatge de seductor amb un personatge tan amorós com un paper de vidre.