"Sexe no, si us plau, som santcugatencs". Aquest podria ser el títol d'una sàtira teatral de la vida a Sant Cugat en la mateixa mesura en què l'any 1971, amb relació a la societat britànica, ho va ser No Sex Please, We're British, una divertida comèdia escrita per Alistair Foot i Anthony Marriott d'èxit esclatant a Londres. Dic això a propòsit de l'agradable entrevista al propietari de la botiga Lliga'm, que el Diari de Sant Cugat publicava la setmana passada signada per Núria Gutiérrez. Que algú obri una botiga, ja sigui de sexe, de menjar o de vestir, no hauria de ser notícia, atès que vivim en una economia de mercat, però la inauguració de Lliga'm sí que ho és perquè la seva especialitat no sembla adir-se gaire amb la imatge de Sant Cugat. La política municipal ha fet d'aquesta ciutat una mena de balneari el logo del qual podria ser el ventre d'una dona embarassada o un cotxet de nadó sota l'eslògan "Sant Cugat, la llar de la família catalana". I és que Sant Cugat no genera parelles, genera nadons, milers de nadons. Ho prova el fet que la major part de la gent que hi viu s'ha conegut en un altre lloc i només hi ha vingut quan ha decidit tenir fills. Abans no ho podien fer, és clar, perquè estaven cercant parella i l'últim lloc del món on algú cercaria parella és Sant Cugat, terra refractària als singles. Afegim-hi la necessitat de tenir un estatus econòmic elevat per poder-hi viure i obtindrem un resultat molt poc estimulant. Per això desperta un somriure murri l'obertura de Lliga'm, perquè el món de les fantasies sexuals, mostrat amb la mateixa naturalitat que les flors o les llaminadures, no lliga gaire amb una comunitat conservadora, benestant i guardadora de les aparences com és Sant Cugat. Molt intel·ligent, en aquest sentit, la decisió de situar Lliga'm en un carrer discret.