La regidoria d'Immigració de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha fet bé d'editar una guia d'acollida en sis llengües -català, espanyol, anglès, francès, alemany i àrab- per tal d'orientar les persones nouvingudes per mitjà de respostes a preguntes bàsiques, com ara on adreçar-se per trobar feina, per aprendre català, per tenir atenció social o per rebre atenció mèdica o assessoria jurídica en temes d'estrangeria. Com més llunyana és la cultura d'un nouvingut més desorientat es troba en la societat que l'acull. Te raó, per tant, la regidoria, quan diu que "hem de veure la immigració com una realitat i hem d'ajudar-la a planificar el seu futur". I completament d'acord també quan, referint-se a la guia, afegeix que ha de ser "una eina que es pugui actualitzar no sols amb els serveis, sinó també amb les necessitats dels nouvinguts". Però no veig que la guia tingui en compte les necessitats d'algunes cultures que no tenen com a pròpia una llengua occidental. No dic que en sobri cap, de llengua, només dic que en falten algunes de vitals. Per què no hi és l'amazic o l'urdú, per exemple i, en canvi, sí que hi és l'alemany? Mereix més respecte el directiu d'una multinacional alemanya que l'immigrant marroquí o pakistanès? Oi que no? Doncs quin problema hi ha a fer una guia en deu llengües en lloc de sis? Per què s'inclou l'àrab i no l'amazic?

Caldria ser més sensible en aquestes qüestions, perquè, per posar un exemple, el 80% dels marroquins que viuen a Catalunya són amazics. Potser l'Ajuntament consideri una deferència parlar-los en l'àrab. Però no ho és. Tampoc no ho seria que els ajuntaments de Melbourne, de Johannesburg o de Kyoto fessin una guia en espanyol per a catalans. La deferència seria que la fessin en català. La veritable deferència consisteix a mostrar interès per la cultura de l'altre.

Diari de Sant Cugat , 23/11/2007