Tot és correcte en aquest film, i, tanmateix, sortim del cinema amb la sensació d'haver vist i sentit coses que ja sabíem. Qui pot estar en contra d'idees com ara "contaminar no és bo", "si volem un futur, no podem donar mal exemple als nostres fills" o "els diners mai no haurien de comprar la nostra integritat"? Són frases d'un discurs ètic, però l'ànima d'un film no està en el missatge sinó en la narració. I aquest sembla dir-nos contínuament: "captes el missatge?". Amb tot, ens parla de la corrupció en el món de l'advocacia a través d'un home, Michael Clayton, que, després d'haver-se beneficiat d'aquesta corrupció durant anys, decideix redimir-se desemmascarant els qui són més corruptes que ell. Hi ha molta gent com el personatge que encarna Tilda Swinton. Mai no fan preguntes, mai no qüestionen res, només executen les ordres que reben i defensen els interessos dels qui les donen. Per un simple sou hi ha molts funcionaris, secretaris o caps de premsa que s'adapten a aquest perfil, ja sigui en una corporació, en un govern o en un partit polític.