Fa només tres anys que se celebra i ja es pot dir que és tot un èxit. Em refereixo a la Nit Literària que organitza cada novembre la delegació d'Òmnium Cultural a Sant Cugat del Vallès. En l'edició d'enguany, Baltasar Porcel va renunciar a llegir el seu discurs de cloenda de la Fira de Frankfurt i va fer una magnífica i emocional improvisació. Va començar blasmant l'enganyifa políticomediàtica que ha suposat el certamen, en el sentit que el nostre govern l'ha utilitzat com a eina d'autocomplaença interior ocultant-ne el fracàs comercial, i, a poc a poc, sense adonar-se'n, va anar pujant el to reivindicatiu fins acabar esperonant els catalans a prendre consciència dels seus drets nacionals i a plantejar-se definitivament la idea d'esdevenir un poble sobirà i lliure del jou espanyol.

Confesso que em va sorprendre, aquest discurs de Porcel. Em va sorprendre agradablement, perquè en els seus 70 anys de vida mai no havia expressat d'una manera tan diàfana i contundent el suïcidi que suposa per a Catalunya la seva dependència d'Espanya. Gràcies a la nostra subordinació, no tenim només el dubtós honor de ser la nació més espoliada d'Europa, també podem presumir, gràcies a unes infraestructures tercermundistes, d'haver esdevingut un país raquític que es mira amb resignació cristiana la conversió de Madrid en una megalòpolis marítima. Sí, marítima. O és que ningú no s'ha adonat que el País Valencià ja és avui una prolongació de la Comunitat de Madrid? Ningú no s'ha adonat que totes les accions del govern espanyol van destinades a fer de Madrid el centre neuràlgic de la nostra vida? Porcel ha trigat molts anys a fer el discurs de l'altre dia, però l'ha fet, i fent-lo ha esperonat la nostra autoestima. És una manera de dir-nos que qui té autoestima no permet que ningú decideixi per ell. Gràcies, Baltasar.



Vídeo cortesia de Ràdio Sant Cugat
Diari de Sant Cugat , 30/11/2007