El PSC està nerviós i els nervis, gairebé sempre, acaben traint el qui els pateix. Poc s'ho esperava, aquest partit, que els efectes de la manifestació del passat 1 de desembre serien tan devastadors per a la seva imatge. Amb només un parell d'hores, el PSC va quedar literalment desemmascarat en veure's obligat a triar entre alinear-se amb la Catalunya que reivindicava un Dret Humà fonamental -el dret de decidir- i la Catalunya del Partit Popular i de Ciutadans. Que triés aquesta segona opció, però, no té res de sorprenent, atès que tots tres partits, PSC, PP i C's, senten per Espanya un fervor religiós. De fet, si algú està interessat a conèixer la naturalesa de la passió que Santa Teresa sentia per Déu, en tindrà prou d'observar què senten aquest tripartit i el diari El País per Espanya. L'èxtasi a què arriba el diputat socialista Joan Ferran, per exemple, cada cop que sent el nom d'Espanya, està en la línia del paroxisme genital que provoquen certes passions religioses.

El 25 de febrer de 2001 i el 8 d'octubre de 2004, Joan Ferran ja havia plorat amargament al Parlament de Catalunya perquè, segons ell, el nom d'Espanya se sentia massa poc a TV3. Va ser una llàstima que les llàgrimes li impedissin aclarir-nos amb quina freqüència hauria d'aparèixer aquest nom: cada cinc minuts, cada dos minuts, cada minut i vint-i-dos segons... Encara hi és a temps. Ara, a més, es lamenta que, mirant TV3, sigui més fàcil saber quin temps farà a Alacant o a Perpinyà que no pas a Burgos o a Madrid. Opina, el desficiós senyor Ferran, que hi ha molts catalans amb parents a Burgos o a Madrid que n'haurien d'estar informats. Curiosament, però, no diu res dels catalans amb parents a Rabat o a Dakar. Deu pensar que els catalans d'origen espanyol són superiors als catalans d'altres orígens.

Altrament, hauria d'exigir que TV3 substituís el mapa del temps pel mapamundi i que la previsió meteorològica fos detalladament universal per tal que cap habitant de Catalunya se sentís marginat. Potser algú es pregunti si el frisós senyor Ferran no en té prou amb sis canals espanyols que informen puntualment del temps de Burgos i de Madrid. Doncs no, no en té prou, perquè allò que realment fa mal als ulls del senyor Ferran és el mapa dels Països Catalans. Per això les afinitats entre el Partit Popular i el Partit Socialista del senyor Ferran em suggereixen aquesta endevinalla: en què s'assembla un nacionalista espanyol, creient i de dretes amb un universalista català, laic i d'esquerres? En què per a tots dos la unitat d'Espanya és "sagrada".

e-notícies , 13/12/2007