L'èxit de la manifestació del passat 1 de desembre, pel Dret de Decidir, també és atribuïble a Sant Cugat perquè van ser moltíssimes les persones d'aquesta ciutat que es van desplaçar a Barcelona per dir prou no tan sols a la manca d'infraestructures o al tercermundisme de les ja existents, sinó també a la incapacitat manifesta de la nostra classe política per defensar els interessos i els drets nacionals de Catalunya. Una classe política que ha permès, sense ruboritzar-se, que l'espoliació practicada al nostre país entre els anys 1986 i 2005 se situï en l'escandalosa xifra de 191.000 milions d'euros.

Tan important ha estat aquesta manifestació, la més multitudinària del catalanisme -a desgrat del Partit Socialista i del diari El País, el seu full parroquial-, que els noms dels qui no hi eren també passaran a la història. Absències històriques, en podríem dir. Aquest és el cas del PSC i dels sindicats UGT i CCOO. Tots ells, sense cap mena d'escrúpol, van decidir arrenglerar-se al costat del Partit Popular i de Ciutadans i donar per bona la situació actual. Ves per on, aquells que avui s'han afegit als qui volen que l'espoliació fiscal persisteixi i que Catalunya es mantingui subordinada a Espanya fins a la fi dels temps, són els mateixos que ahir criminalitzaven Esquerra Republicana pel seu no a l'Estatut amb el patètic argument que aquest no era coincident amb el no del Partit Popular -com si l'un i l'altre tinguessin res a veure. Per sort, ha estat gràcies a una iniciativa promoguda per la societat civil -la Plataforma pel Dret de Decidir- que el PSC s'ha posat en evidència formant un tripartit espanyolista que, ben mirat, resulta força natural i versemblant. Tots tres, PSC, PP i C's, estan en contra del dret a l'autodeterminació dels pobles. És l'altre tripartit, el trident espanyolista.

Diari de Sant Cugat , 14/12/2007