Dies enrere, arran d'un article meu titulat "Treballar amb la parella", es va desencadenar un seguit de comentaris molt interessants sobre certs elements subtils que, segons alguns lectors, hi havia implícits en el text. Confesso que no era la meva intenció abordar el tema de l'incest entre germans en un article dedicat als avantatges i inconvenients de compartir un mateix espai laboral amb la parella, però internet, ja ho sabem, garanteix l'anonimat i afavoreix la revelació d'intimitats. Va ser així com van arribar aquestes paraules de la Montserrat, de Palamós: "Explicaré el meu cas. De petita, sentia una atracció sexual pel meu germà i si el veia amb noies m'enfadava. Ara tinc 27 anys i sento la mateixa passió -està molt bo-. M'aconselleu culminar l'incest? Jo en tinc ganes". Una primera resposta va ser la de la Isabel, de Terrassa: "Montserrat, això dependrà també del teu germà, no? Jo crec que si ell també ho vol no heu de donar explicacions a ningú. És cosa vostra. Però, i si ell no pensa el mateix?". Aleshores s'hi va afegir la Lia, de Barcelona: "Tens tres possibilitats: que el teu germà t'enviï a pastar fang, que creïs un problema als teus pares o que tot quedi a casa. Però abans, potser, hauries d'anar a un psicòleg". Davant d'aquests comentaris, la Montserrat va aportar més informació: "Una vegada, el meu germà es va ficar al meu llit. Jo estava completament despullada, perquè m'agrada dormir nua, i ell estava molt excitat. De sobte, però, després d'acaronar-me, va parar en sec i em va dir: 'Ai mare, què estem fent?'. Jo l'animava a seguir, però ell no va voler. En té ganes". Aquestes noves dades aportades per la Montserrat van propiciar dos nous comentaris. Un de la Isabel -"Montserrat, jo en això no faria moralina. Si tots dos en teniu ganes, ja sou grandets per fer el que vulgueu. Potser us ajudaria fer un trio amb un amic teu."- i un altre de la Remei, de Camprodon -"Montserrat no siguis bleda, endavant. Què creus que fèiem els fills i filles d'Eva i Adam? No hi ha res de dolent en aquesta relació sexo-amorosa amb el teu germà. Seria bo que en Víctor es pronunciés".
Doncs bé, jo no sóc partidari de fer judicis morals sobre una qüestió com aquesta. De fet, no crec que ningú tingui dret a jutjar el lliure comportament afectiu de dues persones adultes. Al capdavall, estem parlant de relacions que sempre han existit i existiran perquè són inherents a la naturalesa humana. És cert que en la majoria de cultures mínimament evolucionades les relacions sexuals entre germans han estat censurades per una simple qüestió de protecció genètica i que l'espècie humana difícilment hauria arribat fins aquí sense l'observació d'aquest precepte, però els anticonceptius ho han canviat tot. L'alliberament de la dona mai no hauria estat possible sense els anticonceptius. Gràcies a ells, la dona pot viure la seva sexualitat amb llibertat, tingui o no parella, i l'home es veu obligat a admetre que els drets masculins no existeixen. Els drets són compartits, altrament esdevenen privilegis. Ningú, per tant, no té dret a marcar els límits de la relació entre dues persones adultes que s’estimen o que senzillament s'agraden.