Uns amics meus de Sant Cugat, cinèfils empedreïts, tenen el costum d'organitzar sessions de cine-club de caràcter privat amb l'objectiu de debatre no pas sobre la pel·lícula en qüestió sinó sobre el tema que la narració planteja. És a dir, que es tracta de tenir un punt de partença per abordar temàtiques socials diverses com, per exemple, la que trobem en el film Bajo sospecha (Under Suspicion), protagonitzat per Morgan Freeman, Gene Hackman i Monica Bellucci. Es tracta d'un remake d'un film francès titulat Garde à vue, amb Lino Ventura, Michel Serrault i Romy Schneider, no estrenat a Catalunya, sobre la cruel dissecció de què pot ser objecte la vida d'una persona en el despatx d'una comissaria de policia. I és que l'atracció que l'acusat confessa sentir per les dones joves el converteix en el principal sospitós de l'assassinat de tres noies adolescents. En aquest sentit, és magnífic el monòleg de Gene Hackman preguntant als dos policies que l'interroguen -però preguntant-nos-ho també a nosaltres-, d'on surt aquesta hipocresia generalitzada que condemna sistemàticament tota relació entre un home de 57 anys i una dona de 27?; d'on surt aquest pensament políticament correcte que pregunta amb malfiança de què poden parlar, què poden tenir en comú, quina sexualitat pot unir dues persones de generacions diferents? En l'interrogatori, l'home de 57 anys casat amb la dona de 27 es veu obligat a defensar-se i a posar en evidència la hipocresia social amb aquestes paraules: "Considero que tinc dret a sentir una atracció sensual i sexual per les dones més joves". Amb subtilesa, la pel·lícula ens diu que ningú no té dret a fixar els paràmetres políticament correctes de la relació íntima entre un home i una dona i que allò que fa meravellosa la vida és que és breu, irònica i, tot sovint, capriciosament sorprenent.