No em sembla encertada la definició que un diari en llengua catalana ha fet de l'escriptora Najat El Hachmi, guanyadora del premi Ramon Llull d'enguany. El titular era aquest: "L'escriptora marroquina establerta a Vic Najat El Hachmi, premi Ramon Llull amb la novel·la L'últim patriarca". Què vol dir "escriptora marroquina"? No és prou catalana una dona que va arribar a Catalunya a l'edat de vuit anys i que ara en té vint-i-vuit? Quants anys han de passar perquè els mitjans de comunicació deixin de considerar-la una immigrant? És realment vergonyós que una autora que l'any 2004 va escriure un llibre titulat Jo també sóc catalana, reivindicant que se la reconegui com a tal, continuï veient-se'n exclosa per catalans obsedits a conceptuar la gent en funció del seu lloc de naixement. Sap greu que la reivindicació d'aquesta noia hagi servit de tan poc, sobretot tenint en compte que ja en aquell llibre es mostrava dolguda pel titular que li va dedicar un diari comarcal el dia que va guanyar un petit premi literari. El titular d'aleshores deia: "Jove marroquina guanya un premi en català". I ella va replicar: "El titular em va decebre, volia que m'afalaguessin, és clar, un massatge a l'ego sempre va bé, però no per ser marroquina, sinó per ser escriptora. Si tot plegat hagués sigut normal, jo hauria passat desapercebuda de la mateixa manera que havien passat desapercebuts tots els guanyadors anteriors i posteriors; [...] el que menys importava era que jo escrivia, ser d'on era passava per davant de si tenia talent o no". Una senyora fins i tot li va dir: "s'hi devien presentar molt pocs a aquell concurs, oi?"
Si tan excloents ens mostrem amb persones com la Najat, què no farem amb d'altres molt més anònimes. A la Fira de Frankfurt va passar el mateix. En lloc d'anar-hi com a autors catalans –com n'hem de dir dels autors que escriuen en català, si no?– Najat El Hachmi, Matthew Tree o Salah Jamal ho van fer com a "Veus d'aquí, veus de fora". És a dir, en qualitat de marroquina, d'anglès i de palestí. Tots tres s'hi van sentir molt ben tractats, però no hi ha dubte que s'haurien estimat més anar amb la resta d'autors catalans que no pas fer-ho com a elements exòtics o com a membres d'un suposat col·lectiu d'estrangers residents a Catalunya. La Najat fa vint anys que és aquí, en Matthew Tree en fa trenta i en Salah Jamal quaranta. Quants anys més han de viure a Catalunya per ser considerats catalans sense pecat original? Potser a algú li dolgui, però el cert és que la Najat és més catalana que tots els catalans de dinou anys, en Matthew Tree és més català que tots els catalans de vint-i-nou anys i Salah Jamal és més català que tots els catalans de trenta-nou anys. Ja sé que hi ha gent molt amant de la sang que estarà en contra d'això que dic, fan com els vampirs: cada nit en prenen una terrina abans d'anar a dormir.