Ara que els cinemes Yelmo Cineplex han ultrapassat els deu anys d'existència a Sant Cugat, estaria bé que la direcció es plantegés la possibilitat que alguna de les seves nou pantalles fes una aposta per un cinema més adult i menys industrial que el que s'hi projecta habitualment. Ja sabem que el cinema nord-americà domina el sector de l'exhibició arreu del món i que els noms de Hollywood tenen un gran poder de convocatòria, però hi ha més cinema a banda del nord-americà. Hi ha un cinema europeu, un cinema asiàtic i un cinema africà que pateixen una greu discriminació, fins i tot en els seus països d'origen, a causa, precisament, del bloqueig que exerceix la indústria nord-americana amb la col·laboració de les cadenes exhibidores de tot el planeta. "És que no hi ha demanda de cinema europeu, asiàtic o africà", diuen. Però, com ho saben, això? Esperen, potser, que la gent es manifesti al carrer demanant-ho? És cert que hi ha pel·lícules italianes, índies o iraquianes que no funcionen comercialment, però això no és motiu per estigmatitzar la cinematografia de tot un continent. També hi ha moltes pel·lícules dels Estats Units que fracassen i no per això diem que el cinema nord-americà és verí per a la taquilla. Estaria bé, per tant, que una de les pantalles de Yelmo Sant Cugat seguís les passes dels Verdi de Barcelona i programés sistemàticament cinema d'altres latituds. Així aconseguiríem dues coses: que aquestes cinematografies deixessin de ser invisibles i que el fenomen de la globalització deixés de ser sinònim de nord-americanització. El cinema és entreteniment, sí, però també és un art que ens permet descobrir la diversitat del món. El nostre cinema ens projecta a l'exterior i el cinema dels altres ens permet descobrir que hi ha altres maneres de ser i de fer a part de la nostra.