No em semblen correctes les declaracions d'Esquerra Republicana blasmant CiU després d'haver votat plegades al Parlament en contra del traçat del TGV pel centre de Barcelona. No m'ho semblen perquè, vista l'enrabiada del PSC, es diria que a ERC li cou aquest vot de "coherència" que diu que ha fet. "Que sigui l'última vegada que ens feu perdre una votació fent costat a CiU", li han dit els socialistes. I ERC, és clar, s'ha afanyat a menystenir el vot afí de CiU, qualificant-lo d'electoralista i recordant que en el seu dia, aquesta força, va donar per bo el traçat que ara reprova. És a dir, que, segons ERC, l'únic vot pur en aquest fangar és el seu. Francament, em sembla un greu error aquesta manera de fer política. I no pas perquè ERC no tingui raó, que en aquest cas la té, sinó perquè és un mal camí fer judicis d'intencions dels vots aliens, com si hi haguessin vots més legítims que altres. És clar que CiU fa electoralisme, però no en fan la resta de forces polítiques? No va ser electoralista la conferència de José Montilla a Madrid fent veure que renyava el seu propi partit? No ha estat electoralista la decisió de Joan Saura d'apujar el sou dels Mossos en 2.000 euros anuals just abans de les eleccions? Tot és teatre, pur teatre. O és que hi ha alguna ànima prou càndida capaç de creure's que Montilla sentia el que deia a la capital del seu autèntic país i que Saura no podia haver esperat fins al 10 de març per anunciar l'esmentat augment salarial? Tothom fa electoralisme, inclosa ERC, perquè tothom vol treure un bon resultat en els comicis del 9 de març. Per tant, a què treu cap blasmar les raons d'aquells amb qui sortosament coincidim? Li importa de debò, a ERC, que el PSC i ICV puguin cometre el disbarat de fer circular el TGV a 75 centímetres de la Sagrada Família o només vol curar-se en salut pel que pugui passar? Si ERC creu veritablement en allò que vota, perquè ho considera bo per al país, hauria d'estar contenta que CiU hi coincideixi, com més vegades millor, sense radiografiar-ne els motius. És molt lleig arribar a un acord satisfactori amb algú i, tot seguit, menystenir-li les raons. Més que res perquè allò que hom veu, al final, no és la pretesa coherència del menystenidor, sinó la seva voluntat d'anar a la processó i repicar al mateix temps. Per cert, què pensa fer ERC, a banda de blasmar CiU, per tal que PSC i ICV compleixin la voluntat majoritària del Parlament?
Un partit segur d'ell mateix no justifica el seu vot, ni tan sols apel·lant a la "coherència". Darrere d'una justificació sempre hi ha un acomplexament, i l'acomplexament és humà però molt poc estimulant. El traçat del TGV fregant la Sagrada Família és una bestiesa tan gran que no cal coherència per votar-hi en contra, n'hi ha prou de tenir cinc dits de front. Per això són tan lamentables les ganes d'ERC de fer-se perdonar pel PSC, perquè no té cap sentit demanar perdó a un soci que s'ha begut l'enteniment. Llevat, és clar, que ERC pensi que el vot del PSC és un vot més honest que el de CiU. Cosa que seria curiosa tenint en compte que si hi ha un partit a Catalunya que no té cap més projecte polític que la gestió il·limitada del poder és sens dubte el PSC. Sigui com vulgui, aquest descrèdit constant de l'adversari, aquestes picabaralles de parvulari, donen una imatge molt lamentable de l'actual política catalana i allunyen els votants dels col·legis electorals. Els polítics catalans, si més no els catalanocèntrics, ni que sigui per coherència, haurien de saber que no es deuen al seu partit, sinó al seu país.