Aquesta és una d'aquelles pel·lícules que, independentment de quin en sigui l'argument, concentren tot el seu valor en el treball dels intèrprets que les protagonitzen. Es tracta de gaudir de l'extraordinària química que desprenen Jack Nicholson i Morgan Freeman com a parella i de participar de les seves rèpliques encara que allò que ens diuen, per ocurrent que resulti, tingui el gruix d'un paper de fumar. D'aquí que el film es vegi amb simpatia –sobretot si l'espectador és de mitjana edat en amunt– i que les millors escenes siguin les que transcorren a la cambra de l'hospital on Nicholson i Freeman es troben ingressats. És una llàstima, en canvi, que aquelles que situen els personatges a l'Índia, Egipte o la Xina no hagin estat rodades en escenaris naturals, cosa que resta força a la llista de plaers que els protagonistes han decidit concedir-se abans de morir. Hi ha un detall global, en tot cas, que crida l'atenció, i és que tots els personatges femenins tenen connotacions negatives.