Parlament regional o Parlament nacional?

Parlament regional o Parlament nacional?
Per a què serveix el Parlament de Catalunya? Quant ens costa el manteniment d'aquesta institució -la més antiga de l'Europa continental- que un dia va ser sobirana i que ara s'ha convertit en la coartada democràtica d'Espanya? No, no estic dient que la tanquem ni res per l'estil. La major part de les coses que decideix el Parlament de Catalunya tenen una incidència directa en la nostra vida quotidiana i, en aquest sentit, el treball dels diputats que hi treballen mereix un respecte. Però, en termes realistes, és a dir, veritablement nacionals, no hi ha cap diferència entre el poder legislatiu del Parlament de la Rioja i el Parlament de Catalunya. Cosa lògica si acceptem que Catalunya és una regió d'Espanya, però inadmissible si convenim que és una nació amb mil anys d'història. El rebuig a l'Estatut, aprovat pel Parlament, n'ha estat la prova més flagrant, però n'hi ha moltes més. La més recent l'hem tinguda amb la resolució que rebutja el traçat del TGV pel centre de Barcelona. Per això, el PSC, encapçalat per José Montilla, Joaquim Nadal i Miquel Iceta, no ha tingut cap escrúpol a menysprear el Parlament dient que, tot i haver perdut la votació, no compliran l'esmentada resolució i mantindran l'adjudicació del túnel Sants-Sagrera amb un TGV passant a 75 centímetres de distància de la Sagrada Família.

L'excusa, és clar, és que l'obra del TGV és competència de l'Estat. Però és una veritat a mitges, ja que una cosa és l'execució de l'obra i una altra el traçat. I el traçat no es pot fer en contra de la voluntat de Catalunya. Està bé, per tant, que CiU i ERC hagin votat plegades en aquest tema, però el regust que deixa tot plegat és que ens trobem davant d'una nova escenificació. L'escenificació d'un poder inexistent. Es fa una votació perquè no sigui dit, se'n publicita la foto i després es mira cap a una altra banda dient "què hi farem". Els Parlaments regionals són això, un mer instrument de descentralització administrativa. Res a veure amb els atributs d'un Parlament veritablement nacional. N'hi ha prou de parar atenció en la indolència amb què Esquerra Republicana ha reaccionat davant la fatxenderia i el menyspreu del PSC, que, com sempre, ha comptat amb el suport incondicional d'ICV. En aquest sentit, l'actitud d'ERC, tan protectora amb els seus socis de govern, no pot ser més preocupant. Sobretot perquè ha estat aquesta força política qui ha lliurat el govern a una gent que no sols considera el Parlament de Catalunya un Parlament regional, sinó que se'n riu i se'n burla cada cop que perd una votació.

e-notícies , 21/2/2008