Aquesta és, sens dubte, l'obra més madura dels germans Coen, la més alliberada de referents cinèfils i de picades d'ullet. Molts dels seus seguidors hi veuran paral·lelismes amb Fargo, que els té, com ara l'escenari de la història, allà nevat i aquí desèrtic, o el fet que torni a ser un xèrif l'encarregat d'investigar uns crims, però a No es país para viejos hi ha molt més rigor i una capacitat extraordinària per integrar l'espectador en l'entorn i fer que se'n senti part. En aquest sentit és esplèndida la transcripció que han fet de la novel·la de Cormac McCarthy -publicada en català per Edicions 62-, un dels millors escriptors nord-americans actuals i guanyador del Premi Pulitzer de qui aviat veurem en cinema La carretera (Edicions 62, 2007), la seva obra més famosa. Exquisida, per altra banda, la direcció d'actors, fins al punt que, probablement, suposarà la consagració de Javier Bardem, però jo destacaria encara més la interpretació de Tommy Lee Jones en un paper melancòlic que va creixent en el decurs de la història.


Tot Sant Cugat , núm. 1099, 29/2/2008