Em va semblar molt interessant l'article que Francesc Puigpelat publicava dies enrere a l'e-notícies sobre el TGV que enllaça Barcelona amb Madrid. Deia Puigpelat que "el projecte del nacionalisme espanyol és situar totes les capitals de província de l'Estat a tres hores de Madrid. [...] Però fora de la xarxa radial no hi haurà res. [...] Ni línies laterals, ni connexions entre altres ciutats. Per anar de Barcelona a València caldrà passar per Madrid. Com per anar de Barcelona a Bilbao. [...] L'estratègia de fons del PP i del PSOE és ben clara: situar Madrid com a únic nòdul de comunicacions ferroviàries i convertir així totes les ciutats espanyoles en subsidiàries des del punt de vista econòmic. Totes les capitals espanyoles esdevindran barris de Madrid, Barcelona inclosa. El disseny és que hi ha d'haver un centre a Madrid (una megalòpolis que arribarà als 10 milions d'habitants, segons Ramon Tremosa) i una perifèria provinciana al servei del centre. És aquest el destí que han dissenyat per a nosaltres a Madrid".

El panorama, certament, és dramàtic. Però voldria remarcar que no ho és pel disseny en si mateix –cosa lògica tractant-se d'Espanya–, sinó per l'exasperant indolència dels catalans. Espanya ens dissenya el futur perquè nosaltres som incapaços de fer-ho, i ja se sap que si no defenses els teus interessos passes a ser un instrument al servei dels interessos dels altres. Catalunya és un país que es defineix per mitjà de la indefinició, un país que no s'agrada però que tampoc no gosa dir allò que voldria ser. És com un ocellet que a força d'anys de viure en captivitat conserva l'instint de volar, però n'ha perdut la capacitat. Catalunya, per tant, és un país que vol i dol. I un país que no té cap projecte de futur, més enllà de la gestió del dia a dia, està condemnat a caure en les urpes dels que sí que en tenen, de projecte. Això explica els somriures d'orella a orella amb què certs polítics han acollit l'arribada de Mr. Marshall-Zapatero a bord del TGV que, disfressat de progrés, ha de modificar la percepció d'allò que som fins a convèncer-nos que Espanya és el principi i la fi de totes les coses i que l'estació de Puerta de Atocha de Madrid és el quilòmetre zero dels catalans.

D'això es tracta, de convertir la Península Ibèrica en un suburbi de Madrid d'acord amb un plantejament ideològic netament nacionalista que José Luis Rodríguez Zapatero, referint-se al seu projecte, va sintetitzar amb aquestes paraules: "vertebrar Catalunya con el conjunto de España". I ho va repetir: "se trata de cohesionar a España". Zapatero i el Partit Socialista saben molt bé els efectes "cohesionadors" que té la reducció de distàncies. Per això, com deia Joan Herrera, d'ICV, "a Madrid es triga dues hores i 38 minuts i a Vic –que està a només 60 quilòmetres de Barcelona– una hora i 38 minuts". És a dir, que el projecte socialista és doblement útil perquè no sols "cohesiona Espanya" sinó que descohesiona Catalunya. I fa el mateix amb la resta dels Països Catalans, ja que les seves dues ciutats més importants, Barcelona i València, estan separades per un tren que triga tres hores a recórrer 350 quilòmetres. Pel que fa a les Illes, si algú vol saber fins a quin punt arriba la política descohesionadora del govern espanyol farà bé de parlar amb els seus habitants. Ells l'informaran del sistema tercermundista de comunicació interinsular.

Com veiem, tota la política espanyola és una extensió de l'article 145 de la seva Constitució; aquell que diu que "en cap cas no s'admetrà la federació de Comunitats Autònomes". Cosa que es resumeix en un principi ancestral de provada efectivitat: dividir per regnar. Queda clar, per tant, que Espanya té un projecte de desnacionalització de Catalunya i l'està portant a terme amb els diners de l'espoliació que patim. És a dir, finançat per nosaltres mateixos. Res d'això, però, no ens hauria d'inquietar si Catalunya també tingués un projecte cohesionador. El problema és que aquest projecte no sols no existeix, sinó que el país és a les mans del mateix partit que ha dissenyat la desnacionalització de Catalunya.

e-notícies , 28/2/2008