Sempre m'ha cridat l'atenció la quantitat de lligams ideològics que arriba a tenir el PSC amb l'espanyolisme més ranci. Deu ser per això que no ha guanyat mai unes eleccions nacionals, perquè sempre te'l trobes disposat a entelar el més petit signe de catalanitat. Fins i tot es permet manipular la història, com en el cas de les Quatre Columnes de Josep Puig i Cadafalch. Aquestes columnes, erigides a la plaça on ara hi ha la Font Lluminosa de Montjuïc i integrades en el projecte urbanístic de la muntanya, obra del mateix arquitecte, van ser enderrocades l'any 1928 per la dictadura de Primo de Rivera i mai no han estat restituïdes. Només a partir del 2006, gràcies a la campanya promoguda per la Xarxa d'Entitats, el Consistori barceloní va acceptar de parlar-ne. El problema és que només està disposat a respectar el 50% del disseny de Puig i Cadafalch. És a dir, que accepta refer les columnes però les vol amagades als laterals de la plaça, entre aquesta i el Pavelló d'Itàlia, de manera que no puguin ser vistes des de la plaça d'Espanya.

Naturalment, el diari El País, full parroquial dels socialistes, ha sortit en defensa de la voluntat de l'Ajuntament. Però ho ha fet tergiversant la història i emparant-se en els diaris d'aquella dictadura. Així, en un escrit titulat "¿Fue la dictadura o la perspectiva?", El País fonamenta la seva tesi dient que "algunos periódicos de hoy [22 de desembre de 1928] publican fotografías para demostrar gráficamente la desproporción de dichas columnas frente al Palacio Nacional y aplauden esta medida [la demolició] adoptada por la dirección del certamen". És a dir, que l'enderrocament de les Quatre Columnes ordenat pel catalanofòbic Primo de Rivera no es devia al fet que fossin un símbol d'afirmació del poble català, sinó a raons merament estètiques. Això ho diu el diari El País. Talment com si hom defensés les decisions del franquisme basant-se en el que en deia la "premsa lliure" d'aleshores.

Queda clar, per tant, que l'Ajuntament està ideològicament en contra de la simbologia de les Quatre Columnes i que, mancat d'arguments, no té escrúpols a servir-se de les "raons estètiques" del primer dictador espanyol del segle XX. Per sort, ha estat el mateix arquitecte encarregat del projecte de restitució, Elies Torres, qui ha posat en evidència el Consistori dient que la qüestió del lloc i la posició de les columnes no és potestat seva, ja que es tracta d'una "decisió política". CiU i ERC, amb el suport del Col·legi d'Arquitectes i del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, n'exigeixen la restitució total, amb les columnes en posició frontal, i ICV, com sempre, incapaç de portar la contra al PSC, no diu res. La recuperació de la memòria històrica, però, consisteix justament en això: en la restitució i dignificació de tot allò que va ser destruït per la força bruta de l'absolutisme. Va ser una decisió ideològica, no pas estètica, l'enderrocament de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, ara fa vuitanta anys, i ha de ser una decisió respectuosa amb la veritat la que faci que s'alcin de nou al mateix lloc on eren.

El Singular Digital , 4/3/2008