Un dels espectacles més galdosos que dia rere dia ens ofereix la vida és la gosadia de la ignorància, sobretot quan l'ignorant té ínfules de saviesa. Però encara pot ser pitjor quan la ignorància s'ajunta amb el nacionalisme i l'autofòbia. Aleshores, l'espectacle deixa de ser galdós per esdevenir esperpèntic. Aquest és el cas de Dolors Nadal, diputada del Partit Popular. Dolors Nadal és una catalana autofòbica que ha trobat en el nacionalisme espanyol una manera de justificar el rebuig que sent pel seu país. Cosa comprensible, per altra banda, atès que el catalanisme –sempre infinitament més culte que l'espanyolisme– no admet polítics amb un perfil tan grotesc com el seu. Tocada per la histèria i per l'esperit de petit dictador que tot espanyolista porta a dins, Dolors Nadal no parla, crida –d'aquí les seves constants afonies–, i promou el lerrouxisme i la catalanofòbia amb la mateixa metàl·lica cantarella amb què ho faria una nina dissenyada per la Sección Femenina. Per això no té sentit del ridícul, per això és capaç de dir les més grans barbaritats amb la mateixa naturalitat amb què hom pren un got d'aigua o compra una barra de pa. L'última de les seves atzagaiades ha estat afirmar que el català i el valencià "són idiomes diferents".

Ja diu la saviesa popular que d'on no n'hi ha no en raja, però tenint en compte que en el cas de la diputada Nadal s'ajunta l'analfabetisme filològic amb l'espanyolisme arqueològic, es comprèn que s'empari en la mentida. Afirma, la senyora diputada, que la prova que el català i el valencià són idiomes diferents és que "així ho recullen els estatuts català i valencià". Deu pensar que el fi de la seva obsessió justifica la fal·làcia de la seva argumentació. L'autèntica veritat, però, és que l'Estatut de Catalunya s'hi refereix com a català i l'Estatut del País Valencià ho fa com a valencià. Això és tot. En cap dels dos textos es diu que el català i el valencià siguin llengües diferents. I si arribessin a dir-ho seria una afirmació política –mai filològica– tan esperpèntica com si la Constitució espanyola i l'Estatut d'Andalusia diguessin que el castellà i l'andalús no són la mateixa llengua. En aquest sentit, per cert, caldria veure quina seria la reacció de la diputada Nadal i del seu partit si, tot d'una, la Constitució argentina, posem per cas, incorporés un article que digués que l'argentí és un idioma diferent de l'espanyol. No és descartable que els populars gosessin amenaçar militarment l'Argentina. Per sort, però, ni l'Argentina és Perejil ni els polítics d'aquell país són tan analfabets com els del Partit Popular. Curiosament, ves per on, hi ha més diferències dialectals entre l'espanyol i l'argentí que no pas entre el català i el valencià.

En tot cas, per paradoxal que sembli, i per damunt de la vergonya aliena que produeix un espectacle amb tanta indigència cultural com aquest, l'independentisme català s'ha de felicitar. Ho dic perquè ja sabem que el Partit Popular sempre ha tingut problemes per formar llistes electorals a Catalunya –cosa lògica, atès que els seus militants s'avergonyeixen de fer-ho públic–, però ara la situació deu ser realment dramàtica. La prova és que, després d'una meticulosa garbellada, no han pogut trobar millor candidat per a Madrid que Dolors Nadal. Llevat, és clar, que es tracti d'una deportació.

e-notícies , 3/3/2008